Sota les ones (5)

La boira trenca el vidre
i la realitat s'esmicola
al meu cap.
Entre els plecs del meu cervell
on havia arrelat,
en silenci,
creixent amb la meva educació.
Ploro,
però ploro d'alegria,
doncs avui la malaherba
per fi ha mort.
S'ha cremat amb un Sol
que no s'apaga a les nits
i no ha trobat més lloc per les seves arrels
a un crani on han niat els somnis.