Sota les ones (17)

Et comento aquest, com ho podria fer en qualsevol dels teus altres poemes.
Jo no se si et refereixes a el que et dire, pero en tot cas m'ha transmes aquesta sensacio :

Barcelona es molt gran
i petita a la vegada...
carrers per on hi passeja la riquesa
mentre a d'altres s'hi mor un ionqui.
La rao de viure lluny de tot
es transforma en realitat
amb bars com l'heliogabal, per exemple... i en alli pots treure't els mals del mon capitalista, escoltar melodies estridents o ben acustiques, desfer-te del dimoni i fotre't una estrella freda.
T'escric aquest poema
que parla de la gran ciutat
i es va fent petita a la vegada.

------------------------------------------------------------

Aquestes sensacions son les que m'ha transmes el teu poema, salvant les diferencies de tot el que pugui preocupar-te a tu o a mi... sobretot pensarem que Barcelona no es perfecte, i amb aixo podrem continuar lluitant per un mon millor, pero no nomes per Barcelona sino tambe per tot el que ens afecta a casa nostra... no trobes?

Agus, rep una abraçada ben literaria.
Per cert, tens molt talent.