Sota les ones (16)

Un cop més,
quan el Sol marxi,
navegaré sota les ones,
a les profunditats,
al regne sense rei,
on el capità Bellamy
és un princep lliure,
on respiren els Ictineus
i els homes omplen les seves venes de tinta.
Em lliuraré al naufragi
i marcaré tots els rumbs a la vegada,
cercant totes les derives per tal
d'arribar al port de Libertatia,
on els mapes i els ordres s'han sublevat
per deixar lloc a un caos de petita escala
que gira obsesiva i compulsivament
per dibuixar i formar incerteses encara més grans.
Navego lluny de les realitats quotidianes,
burlant-me dels esculls de la bogeria
i fugint dels pescadors d'homes-lliures.
En un món on la Lluna i el Sol
són de paper maixé
i als carrers pengen garlandes
i s'aixequen punys en revolta constant,
silenciosa i subtil,
dins un somni palpable,
a una realitat poc real,
a una utopia poc utópica.

Sota les ones,
on hem trobat l'aire per respirar,
on podem crear i creixer,
rient-nos de Newton i de les seves lleis,
on podem convertir cada poema
en un manifest,
en una lletania d'imatges
que no s'han d'entendre
per poder ser comprensibles,
a l'escola on desaprendre
ens donarà titols invisibles
i nombroses desaprovacions.
On es cacen i cataloguen les cendres
de la biblioteca d'Alexandria
i de tots els llibres que l'estupidesa humana
ha reduït al no res.
On també es llegeixen les parets
i els fanzines
i la sorra dels boscos,
les muntanyes
i els arbres.
I on només carregarem amb nosaltres
coneixements nómades
i ansies de llibertat.

Sota les ones crearem nous mons,
secrets als ulls de la "realitat"
i indigestos a l'estomac de Monàdia.

Sense rumb i sota les ones
una nit més
el Sol ha sortit.