Sota el teu ventre

Un relat de: Guspira

Si no valen les paraules,
potser valgui una mirada,
potser valgui la tendresa
que s'esmuny pels ulls
amb una llàgrima.

Si no em convenç l'oblit,
no cremarà el record,
no oblidaré els llençols
d'aquella màgica nit,
ni la remor del mar al finestró.

Tornarà el dolç calfred
a recórrer la teva esquena,
quan un sospir a cau d'orella
acompanyi, altre cop,
la meva mà sota el teu ventre.

Comentaris