Cercador
Sospir
Un relat de: Eudaimonia- Compartir:
Si no ets més que una forma del temps
en aquest camí que arriba a llocs
on no hi fa fred.
Si com les ones del mar
t’esvaneixes en l’infinit
per tornar amb força
a dibuixar un nou destí.
Més enllà de la ignorància del desig
els nostres cossos es fonen
en la dolça irrealitat
d’un capítol mai escrit.
Ets un moment,
un record.
Ets un sospir.
en aquest camí que arriba a llocs
on no hi fa fred.
Si com les ones del mar
t’esvaneixes en l’infinit
per tornar amb força
a dibuixar un nou destí.
Més enllà de la ignorància del desig
els nostres cossos es fonen
en la dolça irrealitat
d’un capítol mai escrit.
Ets un moment,
un record.
Ets un sospir.
Comentaris
-
Sospir[Ofensiu]Prou bé | 11-05-2022
Però, per sobre de tot ets!
Amb total cordialitat -
Existencial [Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 11-05-2022
Aquest concís poema toca el tema de l'existencia, de l'ànima i ho fa d'una manera molt poètica i alhora seriosa. Jo diria que l'autor d'aquest té amplis coneixements d'aquesta temàtica. Enhorabona i ben vingut a RC. Nil
