Sospir

Un relat de: Eudaimonia
Si no ets més que una forma del temps
en aquest camí que arriba a llocs
on no hi fa fred.
Si com les ones del mar
t’esvaneixes en l’infinit
per tornar amb força
a dibuixar un nou destí.
Més enllà de la ignorància del desig
els nostres cossos es fonen
en la dolça irrealitat
d’un capítol mai escrit.
Ets un moment,
un record.
Ets un sospir.

Comentaris

  • Sospir[Ofensiu]
    Prou bé | 11-05-2022

    Però, per sobre de tot ets!
    Amb total cordialitat

  • Existencial [Ofensiu]
    Nil | 11-05-2022

    Aquest concís poema toca el tema de l'existencia, de l'ànima i ho fa d'una manera molt poètica i alhora seriosa. Jo diria que l'autor d'aquest té amplis coneixements d'aquesta temàtica. Enhorabona i ben vingut a RC. Nil

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Eudaimonia

Eudaimonia

2 Relats

3 Comentaris

165 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor