Sort a la vostra vida.

Un relat de: segueix_respirant

No sento...
No sento res dins meu.
Simplement sento mentides, cruels mentides que intenten fer-me mal un altra vegada. Sento que aquestes mentides volen destruir-me un altre cop, tornar a fer fora la meva esperança recuperada fa poc.
Tampoc vull ser-hi, vivim tots ens un món de mentides, per davant fingim la importància que tenen les persones per a nosaltres, però al fons aquesta importància desapareix, i en aquestes persones els hi ets TOTALMENT igual. La gent falla, contínuament, ho sé i ho entenc, però el que no entenc és com la gent pot ferir a les persones que es suposa que volen estar amb ella... no sóc suficient estúpida per entendre.
M'heu buidat totalment.. ja no em queda res d'esperança...
solia pensar que l'amistat era una merda.. ho solia pensar i realment si que tenia raó, però vosaltres vau encegar-me i em vau fer pensar que l'amistat si que valia la pena.. i esteu totes vosaltres equivocades, l'amistat no té cap mena de raó a la vida... almenys a la meva no.
Sí, ara no sento res. Gràcies simplement gràcies per demostrar un cop a la vostra vida la veritat, gràcies per deixar de mentir un moment. Gràcies per mostrar la pura realitat de la meva vida. Gràcies per fer-vos una mica més desgraciades.

Sort a la vida.

Comentaris

  • Ipanema | 15-03-2008

    moltes vegades em recordes a mi, escrivint.
    Però n'he llegit un parell i són massa tristos. estàs fastiguejada amb el món?

    si vols passa't...

    cuida't