Fàstic

no sé si això que sento ara és odi o simplement ràbia envers a tu. El que sí que sé és que mai havia sentit aquesta sensació abans.
només sentir el teu nom em dóna fàstic, ets tu la teva cara que em provoca nàusees, la teva veu em fa venir l'odi a la meva sang. T'odio, suposo que això sí que és odi, no voler veure't mai més, no voler sentir el teu nom, no voler veure la teva foto, no voler saber res de tu, sí això sí que és odi.

El que no entenc i espero que algun dia pugui arribar a entendre, és la raó per la que t'has de posar a la meva vida. Suposo que no tens vida pròpia, i necesites fer mal a altres persones per poder ser feliç. Sí, som massa diferents.

No et vull veure, no et vull sentir, i no vull saber que cada setmana haig de veure la teva cara i haver de somriure't. No vull, t'odio.

Estàs perdent a les teves "amigues", pel simple fet de tenir relacións, pel simple fet de sentir que els nois encara et van al darrere. I em dius que lo nostre és amistat? Per mí, per mi ja no ets ningú, vull que deixis d'existir a la meva vida. Vull que no siguis ningú, i que deixis la meva vida en pau.

T'odio