Cercador
Sons d'un piano
Un relat de: Ferran Planell- Compartir:
llençols blancs
qual fulls de paper
desitjant ser gargotejats
per inspirada ploma
es recargolen amb la presència
de cossos nuus
que per flaires impregnats
de fluids i perfums barrejats
ballen convulsos
la dansa més antiga
aquella,
que freturosa de música,
del ritme del gemec,
en fa sa melodia.
Comentaris
-
...[Ofensiu]mar - montse assens | 13-03-2008 | Valoració: 10
Un poema preciós i ja tinc ganes de veure'l il.lustrat.
un petó suau i càlid
ps- enyoro els teus poemes!
l´Autor
58 Relats
196 Comentaris
121674 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Si jo sóc quelcom...és gràcies a qui és persona
i res més
Últims relats de l'autor
- El gat negre
- La mascareta i el condó
- El congelador
- La millor obra
- De La Poble de Segur a Lleida (anar i tornar).
- Addicció al pecat
- Extra-Sensory Perception?
- Joc de vanos
- El telèfon i jo (Concurs ARC a la ràdio - Comuniquem-nos)
- Enguè
- Existència
- Dracs / "Somnis Tricentenaris"
- Sóc un desgraciat
- En clau de FA
- La dansa més antiga