Somnis

Vaig passar molts dies pensant
encara estic meditant,
no en podia sortir
pensava en el meu destí.

Els meus pensaments no paraven
i no podia fugir-ne.
hagués desitjat poder-la tenir
aquí al meu costat.

Me'n vaig anar a fer un tomb
en aquella nit tan oscura
em vaig perdre en la foscor
aguantant el dolor.

Quan per fi em vaig distreure
els seus records van sorgir
d'algun indret del meu cap,
sempre era la mateixa història.

Vaig descobrir part de mi
i vaig seguir caminant,
no havia fet ni dues passes
que ja la tenia allà davant.

Veia aquells ulls dolços
que m'havien seduït
aquelles hores tard a la nit.

Jo ja intentava tocar-la
però el món físic llunyà
m'ho impedia per força
i vaig decidir tornar.

De volta pensava
en el que m'havia passat,
no era cap cosa rara
però no hi estava avesat.

El meu desig era besar-la
amb tot l'amor que pogués,
però tot i aixó no volia
que el seu record s'esborrés.

Vaig continuar el meu camí
i vaig arribar a la fi,
em vaig aturar
i vaig meditar.

Perquè havia passat?
no ho acabava d'entendre!

Si no l'hagués conegut
potser hauria set feliç.