Vivències

Un relat de: Xikimo

Són coses del destí,
són coses que passen,
la sort va topar amb mi.

I perquè vaig ser jo?
Perquè em va tocar a mi?
És que la seva mirada em va seduir.

Ara tinc aquest desig,
i la son no vol venir,
és que cada cop que hi penso,
em vénen ganes de plorar!

La veritat és que m'havia passat,
i no puc sofrir el que la gent em diu!
les altres vegades no era tan intens,
i ara crec que és real.

Em poso malalt,
quan penso en tu,
i quan et vaig sento
que no sóc ningú!

I perquè a mi,
merda de destí?
jo no he fet res d'especial
perquè em passi això.

Si tornés a viure aquella nit,
segur que seria el mateix,
perquè qui ho ha decidit
ho ha fet així.

Però ara ja no crec que fos una sort,
perquè ho voldria canviar tot!

La gent ja m'ho deia,
que no hi pensés,
però jo no hi podia fer més.

Ara ja ho veig que això no pot ser,
me n'haig de desfer!

I perquè ho fan, si tot és mentida?
Jo no en vull saber més!

L'únic que vull és ser feliç,
i per aixó lluitaré,
crec que ho puc ser
i ho vull fer realitat!

Comentaris

  • Autentic[Ofensiu]
    AINOA | 17-04-2005 | Valoració: 10

    La felicitat sempre ha de anar per damunt de tot, lluita tant com et sigui nescesari fins aconseguirla.
    M'agradat el teu relat es molt profund.
    Una abraçada.

l´Autor

Xikimo

2 Relats

3 Comentaris

1398 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Últims relats de l'autor