Somnis

Un relat de: andreums

No sé què em passa
quan m'adorm.

Tot es transforma
en un verd món,
marró, ple de muntanyes
gris, ple de grosos núvols
blau, de cristal·lins rierols.

És el meu món idela
és un món idíl·lic
que no trobo enlloc.

Bufa el vent,
de tempesta.
Mou les blanques margarides
espenta els vermells claves
despulla de grogues fulles tots els arbres;
i de sobte apareixes tu.

Tan bella,
i tan maca.

I jo com valent cavaller,
conquerir-te, he de.

M'apropo al teu castell
amb el meu cor, i un cavall
vers un tou camp
de vermelles roselles.

Sento a prop el teu olor
escolto en la llunyania la teva veu.

Miles de blanques papallones
darrere d'elles t'amagues.

Qun intento a tu arribar
el meu cor es posa a tremolar.

De sobte tu,
tan vergonyosa
i tan preciosa.

Un fosso infinit de tu em separa
una preciosa melodia
d'arpa i cello, a tu m'apropa.

La teva dolça veu
en la llunyania s'endevina.
Em diu que m'acosti,
al meu cor li ho xiuxiueja.

Però el fosso infinit és
tal que dels meus somnis em caic,
i desperta el meu cor,
i el meu enyor.

Que quan desperto
res d'això és veritat,
i mai ho serà;
ploro, doncs t'enyoro.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de andreums

andreums

65 Relats

48 Comentaris

67095 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
Quí sóc?

Només una persona perduda en l'inmens món de la poesia;

Vaig nèixer a València un dijous 9 de Gener de 1986, ja fa 22 anys ... i vist a l'Horta Nord, a un poble on encara ens queda un poc d'horta per poder passetjar, per poder respirar, i per poder prendre inspiració.


M'encanta escriure poesia, però si no m'enamoro, no puc escriure'n, no sé escriure més que d'amor.
Tot el que escric, ho escric sense pensar gaire; tal i com surt del meu cor, tot surt de la meva ànima; tot gràcies a Macarró, que em va descobrir aquest meravellòs món.
No tinc cura de la rima, ni de la mètrica, però procuro que cada poema quede 'perfecte'...

No es que llegeixqui molts poemes, però quan ho faig, sempre m'agradan els que es fan a les lletres de les cançons. I d'aquells en Joan Miquel Oliver ànima dels Antònia Font, els Ja T'ho Diré o Lax N Busto i els Pets, entre tot altres.
M'encanta la música celta i el folk, i penso que és la millor per escriure, i la que més acompanya a l'hora de llegir.
Autors com Rosa Cedrón i Loreena McKennit són els meus preferits.



Espero que em llegisques, i t'agradin els meus poemes.


Salutacions,
Andrés des de València