Somnis d'un [...]

remor de mar amb regust de nostàlgia
que s'endinsa terra ferma endins
emportada per l'escuma blanca
que enlluerna el dia i enfosqueix la nit

vol de gavina surant sobre la càlida mar
de la tempesta que jau inerta esperant
l'ocasió de cridar al món que no té por
de lluitar

vaixell enfonsat sota la remor del mar
rovellat per les petjades d'una nit
que recorden a somnis fugissers
que no saben navegar

esquelet inert de podriment
endinsat sota la sorra
que tot ho cobreix

la platja dels somnis
s'enfonsa sota la tinta
d'una ciutat que la contamina,
sense ni tant sols pensar-s'ho

Poeta mort jau estès
amb les venes obertes
rajant els sentiments
que li donaven la vida per cridar.

Venes obertes amb les paraules
que un dia llarg l'ompliren
tot el cor, i ara jauen seques al sol,
obertes per les paraules
caigudes al terra i esquinçades
per la maldat del pensament humà.

Sorra tacada de sang, bruta i
sense possibilitat de quedar-se
neta...

Remor de mar que udola
la lluna que s'amaga rera els núvols
impotent d'una mort
que no desitja de veure,
impossibilitat extrema
que la fa testimoni de la cruesa
d'un món, que no viu, que no entén.

Nit i dia, fusionats per unes
paraules.

Estès al terra, jau, el poeta
mort d'amor,
els ulls blaus de remor de mar
amb regust de nostàlgia clavats
al cel amb les últimes paraules,
que un dia el feren feliç,
esquinçades de dol als llavis de ponent
jauen esperant tenir força per sortir
volant...

Mirades mortes
es posen sobre ell,
inexplicablement no enteses
per persones buides de tot
i plenes de res.

Remor de mar amb gust de nostàlgia
endinsada a terra ferma
vestida de dol,
poeta mort,
sentiments desapareguts,
res queda sense ell
i les seves paraules.

mort prematura alimenta la
pròpia terra sembrada per ell,

poeta mort,
amor no correspost.