Somnis del noranta: l'hòstia fent sabonera

Un relat de: Cavaller de Moncaira

Jerònia estimada: Com te campes? Què tal heu passat aquestes festes ? Tu i el Josep encara esteu plegats ? Dona-li records meus aixi com als amics i amigues de la colla.
Te recordes de l'Irene ? Sí saps, aquella morena que feia el tarot i vivia per Can Pastilla. Ah que te recordes d'ella ? Tenia dues filles - morena una i rossa l'altra - que te tiraven d'esquena de bones que estaven. Crec que havien anat a escola amb la teva germana Fina. Per cert, que tal s'ha fet ? En veure-la donar-li memòries meves.
Doncs bé, Jerònia, no fa molts dies que vaig somniar amb la ditxosa Irene. Anem per parts. No voldria pensassis que somniava que me colgava amb ella. No siguis mal pensada, Jerònia, per favor.
Ara t'explico de que anava el somni
Ma mare, al cel sia ja fa molts ans, veig que recórrer l'interior d'una casa. Hi ha una església quasi en ruïnes on s'hi fa una festa gran. Passa el Santíssim Sagrament amb el Pare Antoni Vallcaneras del Convent de Sóller . El Pare Antoni recull totes les custodies que troba pel camí fins i tota unes de joguina molt petites. Compareix un estol de seminaristes amb sotana. Uns duien faixa blava. Són del Seminari Conciliar de Sant Pere. Altres la porten vermella. Crec que són els de la Sapiència. I uns tercers la duien groc. Dirien que són aquells que estudien amb els franciscans.
Es quan me surt del portal d'una casa. Me fa un encàrrec de la seva filla gran. La morena; però, de cop i volta i per art de màgia, estic fent d'escolà a un convent.. El lloc més estrany per complet. Sols sé que estic servint la missa aixi com la deien abans. El celebrant és Don Pep Sacanell. Almanco li té una retirada.
Quan arriba el moment de donar la comunió als feèls la palangana me cau. Una noia s'apropa i s'agenolla davant el capellà. L'hòstia no pot entrar en sa boca i cau en terra fent una gran sabonera. Peg un esglai que segurament s'escolta fora de la Casa de Déu i que me fa pegar un bot del llit. M'adono que havia somniat. Però quin somni ! Quina altra pesadilla Jerònia. Fins una altra.

Comentaris

  • Un molt simpàtic relat.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 30-06-2008 | Valoració: 9

    Molt bé, Moncaira!! Com sempre, aconsegueixes evocar sentiments engogassats, divertits, i de qualitat, al lector. Enhorabona.

    La vida qüotidiana és ben bé així, és anar tirant i ser feliç, malgrat la duresa del que et toqui viure...

    Em fas pensar en el poc que li queda a hores d'ara a la meva pobra àvia, velleta, velleta...

    Una abraçada, bon senyor Moncaira!! Salut!!

  • MOLT BÉ[Ofensiu]
    Astut | 05-01-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquest somni de vostè Mestre.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cavaller de Moncaira

Cavaller de Moncaira

220 Relats

335 Comentaris

184307 Lectures

Valoració de l'autor: 9.02

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.