SOMNI

Un relat de: Aquitània
SOMNI

Al meu somni tu ets viu.

I ens abraçàvem i ens demanàvem perdó.
Jo et demanava perdóna´m, tu deies que sí.
També em demanaves perdó. Jo deia que sí.
I abraçàvem junts el tronc gros d'un arbre.

És estrany, mai vam fer això -a la vida real.
Així que en despertar-me
vaig eixir a buscar
arbres, per abraçar-los.
Vaig eixir a buscar la meva ànima.
Vaig eixir a buscar un troç molt important de la meva ànima, en tot cas.

I en vaig trobar un, d'arbre.
L'arbre que t'agradava més.
Una carrasca.
Amb un tronc fill més petit.
Uns quants troncs més petits que surten de la soca.
Com un pare del qual neixen fills.
Vaig trobar la metàfora de què és una família.

Potser el ginebre.
El ginebre dels Valor.
No el vam abraçar junts.
Potser és el ginebre, l'arbre que abracem en el somni.
El ginebre dels Valor,
per 300 anys ha simbolitzat
la unió de la família amb la terra que posseïa.
Que encara és nostra
en els nostres
cors.

Comentaris

  • Somnis[Ofensiu]
    qwark | 02-06-2016

    Darrerament estic molt capficat amb el tema dels somnis. Em penso que s'hi amaga alguna cosa important de l'essència humana. La pròpia essència, tal vegada.

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 02-06-2016 | Valoració: 10

    Ens llegim son uns versos bonics i tendres
    Montse

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aquitània

Aquitània

3 Relats

3 Comentaris

1533 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Tinc 47 anys i un esperit artístic.
Seguesc buscant.
Tot. Sentit, propòsit.
Il.lusió.

Últims relats de l'autor