"Somni interromput."

Un relat de: Sergi Regàs Puigdellívol


Al arribar a casa, anà a trobar-la de seguida. Volia donar-li una sorpresa. Faltava un dia per a l’aniversari del seu matrimoni, però no podia esperar-se a felicitar-la. La seva dona, de qui estava profundament enamorat, l’atreia desmesuradament. El magnetisme que li provocava anava més enllà del típic entre membres d’una parella casada i, sense esperar al dia de la celebració, volia donar-li el regal que havia comprat i fer-li l’amor fins que sortís el sol. Necessitava donar-se’l i fer-se’l, no es podia aguantar. Duia tot el dia amb aquesta idea en el cap i, de la mateixa manera excitada que fantasià amb aquest instant tan desitjat, creuà la casa per anar-la a trobar. Eren les quatre de la tarda i ell no acostumava a arribar fins a les vuit. “Segur que se’n durà una grata sorpresa”, pensava mentre caminava amb pas alegre. Al obrir la porta, quedà estorat. Se’l mirava i reia mentre feia anar el dit d’un costat a l’altre. Avui no et toca, semblava expressar-li. Expeditiva, grollera i menyspreadora, li donava contundent negativa al desig de transmetre-li la felicitat que duia a dins i que li feia sentir; no deixava que li confessés el seu amor. Ella no li permetia, no volia i s’ho féu saber clarament amb el seus gests. Ell no podia acceptar-ho i intentà apropar-se al llit, però no ho aconseguia. Cada passa que donava el deixava en el mateix punt on es trobava abans de fer-la, palplantat a sota de la llinda de la porta. S’esforçava amb repetits intents desesperats, però el resultat era igualment nul i ineficaç. Sabia el motiu que no el deixava avançar, ho estava veient amb els ulls i ho sentia amb el cor: l’expressa voluntat d’ella de voler-lo allunyar. No comprenia els seus motius ni entenia la seva postura. Exasperat, començà a discutir des de la porta mentre seguia intentant avançar. “T’estimo, perquè em fas això”, li cridà repetides vegades, “T’estimo, perquè em fas això”. Cada cop cridava amb més contundència i agressivitat, aixecant el volum de la seva veu per a fer-se sentir amb més claredat i emprant inapropiades expressions impròpies entre marit i muller. Moment quan, al veure que estava a punt de perdre els estreps....

Sergi es llevà de sobte amb un fort sobresalt i un mal de cap de tres parell de nassos. Tenia el coll adolorit i les cames encarcarades. Havia passat la nit dormint al sofà amb les cames recollides i el cap penjant per fora dels coixins.
    Amb dificultat, perquè el cap li donava voltes i es marejà al incorporar-se, s’aixecà
per a rentar-se la cara i prendre’s una aspirina.
    De camí cap al lavabo, no deixà de pensar en el motiu pel qual havia dormit a la
sala; mai ho havia fet fins aleshores. Durant totes les nits des de que es casà, sempre gaudí de l’escalfor que li proporcionava la proximitat de la seva estimada a sota dels llençols. No desaprofità cap de les ocasions que li oferia el matrimoni per a apropar-se-li i, nit rere nit, declarar-li incansablement el seu amor etern. En aquest sentit, el seu matrimoni reposava en un mar de coto fluix i, per aquest motiu, era incapaç de recordar perquè havia hagut de dormir en el sofà. El cap li donava moltes voltes i no aconseguia fer memòria tot i fer seriosos esforços al respecte.
    Al mirar-se en l’espill, tot fregant-se la mà contra el clatell per a alleugerir-se del
dolor que tenia en el coll i esperant que el comprimit efervescent es desfés dins del got amb aigua, recordà tres coneixements que havia aprés en un documental de la BBC visionat feia unes setmanes i que memoritzà automàticament sense voler-ho.
    El primer era que, quan estem dormint i ens revoltem contra el somni que estem
tenint, ens despertem bruscament. Ja sigui perquè no acceptem una situació, perquè no ens agrada els que succeeix mentre les parpelles se’ns mouen compulsivament a velocitat desenfrenada, perquè estem a punt de fer o dir quelcom que no subscrivim ni es correspon amb la nostra manera de ser, o per qualsevol altre motiu, quan interrompem un somni és per alguna causa especial de desavinença entre el nostre conscient que descansa plàcidament i el subconscient que treballa aferrissadament.
    El segon feia intel•ligible la raó capritxosa, excèntrica, surrealista i desconcertant
de les temàtiques escollides per a entretenir-nos quan somiem, doncs, com si es tractés d’un barman que prepara un còctel al sacsejar ingredients dins d’una coctelera, el cervell fa el mateix al barrejar els nostres records, pors, inquietuds, desitjos i fantasies per a redactar els guions que experimentarem mentre dormim. Això no implica més o menys versemblança sobre el que somiem, perquè poden ser jocs inventats al cent per cent o realistes en grau quasi absolut. Per això, sovint, és difícil creure que ho hàgim sofert perquè reconeixem la impossibilitat de que sigui real i, tantes altres, ens confonem i pensem que ho hem viscut de veritat.
    El tercer coneixement assimilat li cridà molt l’atenció perquè afirmaven que, els
somnis, només duren uns segons i que, al despertar-nos, només recordem l’últim que hem tingut o part d’aquest. Per molt llargs i feixucs que semblin al experimentar-los, per molt sentits i colpidors que puguin semblar, per molt reals i tangibles que siguin mentre ensumem, veiem, escoltem, toquem o degustem els sentits de la realitat onírica, no són més que espurnejants entelèquies recreades pel nostre cervell per a alleugerir la nostra ment i permetre’ns viure una vida més plàcida, tranquil•la i depurada de cabòries.
    En el temps que l’aspirina trigà a desfer-se en l’aigua, Sergi revisqué cíclicament el
malson amb el que es despertà. Mentre rememorava, no deixava de pensar i era incapaç de recordar el motiu que l’allunyà del seu llit i de la seva estimada. L’esforç de recordar i el malson es barrejaven confusament en el seu cap que bullia com una olla a pressió. No havia begut la nit passada i, tot i així, era incapaç de trobar una resposta al seu malestar.
    Després de rentar-se la cara i buidar el contingut del got on l’efervescència havia
silenciat la seva melodia, sortí del lavabo per anar a donar els bons dies a la seva dona, xerrar una estona amb ella i sortir de dubtes.
    Al obrir la porta del dormitori, obtingué la resposta per a resoldre tots els
interrogants que se li anaren plantejant i succeint des del mateix instant que obrí els ulls.
    Allà estaven, estirats de sobines. Navegant sobre un mar vermellós que
s’escampava per sobre dels llençols, els cossos de la seva dona i del seu germà estaven tal com els havia deixat al sortir de l’habitació la tarda passada.


“L’amor té un poderós germà, l’odi.
Procura no ofendre al primer, perquè l’altre pot matar-te.”
F. Humer.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Sergi Regàs Puigdellívol

3 Relats

4 Comentaris

2245 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99