Cercador
"Somni interromput."
Un relat de: Sergi Regàs PuigdellívolAl arribar a casa, anà a trobar-la de seguida. Volia donar-li una sorpresa. Faltava un dia per a l’aniversari del seu matrimoni, però no podia esperar-se a felicitar-la. La seva dona, de qui estava profundament enamorat, l’atreia desmesuradament. El magnetisme que li provocava anava més enllà del típic entre membres d’una parella casada i, sense esperar al dia de la celebració, volia donar-li el regal que havia comprat i fer-li l’amor fins que sortís el sol. Necessitava donar-se’l i fer-se’l, no es podia aguantar. Duia tot el dia amb aquesta idea en el cap i, de la mateixa manera excitada que fantasià amb aquest instant tan desitjat, creuà la casa per anar-la a trobar. Eren les quatre de la tarda i ell no acostumava a arribar fins a les vuit. “Segur que se’n durà una grata sorpresa”, pensava mentre caminava amb pas alegre. Al obrir la porta, quedà estorat. Se’l mirava i reia mentre feia anar el dit d’un costat a l’altre. Avui no et toca, semblava expressar-li. Expeditiva, grollera i menyspreadora, li donava contundent negativa al desig de transmetre-li la felicitat que duia a dins i que li feia sentir; no deixava que li confessés el seu amor. Ella no li permetia, no volia i s’ho féu saber clarament amb el seus gests. Ell no podia acceptar-ho i intentà apropar-se al llit, però no ho aconseguia. Cada passa que donava el deixava en el mateix punt on es trobava abans de fer-la, palplantat a sota de la llinda de la porta. S’esforçava amb repetits intents desesperats, però el resultat era igualment nul i ineficaç. Sabia el motiu que no el deixava avançar, ho estava veient amb els ulls i ho sentia amb el cor: l’expressa voluntat d’ella de voler-lo allunyar. No comprenia els seus motius ni entenia la seva postura. Exasperat, començà a discutir des de la porta mentre seguia intentant avançar. “T’estimo, perquè em fas això”, li cridà repetides vegades, “T’estimo, perquè em fas això”. Cada cop cridava amb més contundència i agressivitat, aixecant el volum de la seva veu per a fer-se sentir amb més claredat i emprant inapropiades expressions impròpies entre marit i muller. Moment quan, al veure que estava a punt de perdre els estreps....
Sergi es llevà de sobte amb un fort sobresalt i un mal de cap de tres parell de nassos. Tenia el coll adolorit i les cames encarcarades. Havia passat la nit dormint al sofà amb les cames recollides i el cap penjant per fora dels coixins.
- Amb dificultat, perquè el cap li donava voltes i es marejà al incorporar-se, s’aixecà
- De camí cap al lavabo, no deixà de pensar en el motiu pel qual havia dormit a la
- Al mirar-se en l’espill, tot fregant-se la mà contra el clatell per a alleugerir-se del
- El primer era que, quan estem dormint i ens revoltem contra el somni que estem
- El segon feia intel•ligible la raó capritxosa, excèntrica, surrealista i desconcertant
- El tercer coneixement assimilat li cridà molt l’atenció perquè afirmaven que, els
- En el temps que l’aspirina trigà a desfer-se en l’aigua, Sergi revisqué cíclicament el
- Després de rentar-se la cara i buidar el contingut del got on l’efervescència havia
- Al obrir la porta del dormitori, obtingué la resposta per a resoldre tots els
- Allà estaven, estirats de sobines. Navegant sobre un mar vermellós que
“L’amor té un poderós germà, l’odi.
Procura no ofendre al primer, perquè l’altre pot matar-te.”
F. Humer.