Somni humit

Eren les set tocades quan va aclucar els ulls. Abaix al carrer, els botigueres anaven abaixant les persianes. Al cel, els darrers avions volaven baix, farcits de viatgers delerosos d'arribar i perdre's pels carrers humits de la ciutat adormida. Al passar pel costat de l'home sense cames, assegut a la cadira de rodes, amb els pantalons arroplegats sota el cul, d'una llambregada em va fondre els peus. La màquina de cafès, a més, estava espatllada. Tornant, una dona cadavèrica em va preguntar: - Que ets en Terradelles?.

El diari del diumenge passat tampoc no en deia res dels relats, i les meves passes es perdien enmig de la malesa.

- Deixa't de romanços, -va dir-me finalment. -Mentres tu ensopegues amb l'estora, els forasters t'encalcen la dona, que vagareja perduda pels carrers de la ciutat humida.