Cercador
Som una espurna de llum
Un relat de: La veu del silenci- Compartir:
Caminem la vida d'esquenes, amb la certesa del que hem trepitjat i el dubte del que està per venir.
Cerquem la felicitat a través de la matèria, mirant enfora i no cap a dins.
Somiem desperts, treballem adormits, i acceptem l'engany per vèncer l'inevitable destí:
doncs som una espurna de llum.
Llavors algú ens embolcalla la pell, ens despulla l'ànima i ens pren la mà.
La vida esdevé el propi camí i no el que està per venir.
La felicitat s'emmiralla en pau amb un mateix.
I l'amor ens eleva en aquest vincle que romandrà en el foc del destí:
doncs som una espurna de llum.
Comentaris
-
Benvingut/benvinguda[Ofensiu]surina | 30-08-2009 | Valoració: 10
Felicitats.
El nostre món virtual s'amplía cada dia.
Aquest text és molt maco.
Continúa publicant que nosaltres et llegirem.
Una abraçada.
Irene Tironi -
De vegades només som...[Ofensiu]onatge | 29-08-2009 | Valoració: 10
Un text poema relat que m'ha encantat. Després de prendre un cafè curt però amb cos, el sol que fa, la brisa que es respira, la vida del mar, i llegir aquest poema que comparteixo plenament. Hauríem de ser el que volem ser i no el que ens volen vendre, i ens emboliquen ni que en hi possin un llaç...
Som un renec de silenci que volen fer callar amb un crit comercial...
"Som una espurna de llum" i en la foscor tenim flama pròpia. Som camí i drecera, núvol i pluja, boira i abraçada, vida i destí, carícia i desig de més carícia...
Ah! Benvinguda.
Perdona de vegades m¡allargo i m'allargo...
Salut i llum.
onatge