solo de piano...

Un relat de: Capdelin

M'agrada veure't de lluny,
entre mobles silenciosos
a punt de fugir
i ulls atrapats en el sospir
de les pàgines d'un llibre...

M'agrada espiar-te discretament
quan deixes la roba al costat
d'un esquelet de peix
i d'una barca abandonada
i et perds nua en la memòria
d'una onada...

Ens salvem junts
o ens enfonsem separats?

M'agrada provocar-te
i veure la teva carona de mel
com canvia a mala llet
amb ganes de baixar-te
del gronxador per sempre.

M'agrada reinventar
cada trobada,
endevinar-te, encendre't,
gaudir del plaer d'enamorar-te
cada vegada.

Solo de piano...

i com lleona ajaguda
veure't arribar a mi,
lentament...

Camí del fum va l'espelma,
camí del diamant va el carbó,
camí de l'aigua el núvol marxa,
camí de tu... camino jo.

Comentaris

  • quin gust de lectura!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 07-03-2006 | Valoració: 10

    L'he obert sense saber que era teu... quan l'he llegit no he trobat la teva empremta... potser tenen raó (just aquí baix) i has canviat d'estil. Tant se val, m'encanta aquest poema!! però també m'agraden els d'ara ;) Enhorabona... i petons encisats!!

  • jaumesb | 07-03-2006 | Valoració: 10

    saps molt
    jo ara no tinc temps ni inspiració, tan sols agafo apunts
    hi ha un salt d'aquesta època amb la que estàs ara, però ambdues m'agraden
    sigues feliç

  • ITACA | 29-06-2005 | Valoració: 9

    Hola Capdelin mira estem aqui la Sara i jo per aquí cotillejant i hem dit.. què n'és d'en Capdelín? I mira aquí estem veient que la teva inspiració és inesgotable., ens ha impactat molt aquest vers:

    Ens salvem junts
    o ens enfonsem separats ?

    A les dues ens a cridat l'atenció no sé què ha estat!

    Ahms per lo demés molt bon poema, records de les dues.

    Ah felicitats per estar al capdamunt de la llista!
    Estem be

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1305776 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )