Cercador
Solitud
Un relat de: Odisseu- Compartir:
Volia enamorar-me. No sabia de qui ho anava a fer, ni com ni on passaria.
Jo sols volia enamorar-me. Sentir eixa sensació que notes quan beses a la persona què estimes. No entenia perquè no trobava eixa persona que imaginava. No sabia perquè no era capaç de simplement oblidar-me de tot i dedicar-me a fer prosperar la meua carrera i totes eixes coses que se solen dir... Però, ja saps, no podia viure tan sol. Em sentia sol. Plorava cada dia. Em sentia inútil. No em servia això d'escriure a la meua pròpia Ruby Sparks.
Podreu pensar que tot el que estic escrivint són banalitats, o direu que són coses de joves. Però cada dia que passa em trobe més i més sol, i no, no em vingueu amb estupideses individualistes; el ser humà està fet per a viure en conjunt. No podem estar sols, no podem. Necessitem afecte, dolçor, besos, somriures... I la solitud és simplement un dels nostres pitjors enemics.
No sé ni com, ni on, ni amb qui, però potser tu també estigues buscant-la, a eixa persona que et faça sentir especial.
Odisseu.
Jo sols volia enamorar-me. Sentir eixa sensació que notes quan beses a la persona què estimes. No entenia perquè no trobava eixa persona que imaginava. No sabia perquè no era capaç de simplement oblidar-me de tot i dedicar-me a fer prosperar la meua carrera i totes eixes coses que se solen dir... Però, ja saps, no podia viure tan sol. Em sentia sol. Plorava cada dia. Em sentia inútil. No em servia això d'escriure a la meua pròpia Ruby Sparks.
Podreu pensar que tot el que estic escrivint són banalitats, o direu que són coses de joves. Però cada dia que passa em trobe més i més sol, i no, no em vingueu amb estupideses individualistes; el ser humà està fet per a viure en conjunt. No podem estar sols, no podem. Necessitem afecte, dolçor, besos, somriures... I la solitud és simplement un dels nostres pitjors enemics.
No sé ni com, ni on, ni amb qui, però potser tu també estigues buscant-la, a eixa persona que et faça sentir especial.
Odisseu.