La setmana té dos dies

Un relat de: Odisseu
Qui ets? Per què m'amagues eixes mirades? Què hi ha darrere d'eixos ulls obscurs? Què ocultes? Què m'ocultes a mi? Quan tindré el valor de dirigir-me a tu? De dir-te que em dus embobat des que et vaig veure per primera volta, des que vaig veure eixa puta cançó de Miles Davis en el teu facebook. Tantes preguntes i cap resposta...
Sé d'on vens però no sé on estàs i cap on et dirigeixes. I mantinc l'esperança en que algun dia et dirigisques a mi. T'he vist mirar-me, t'he vist de reüll. Però crec que sofreixes la mateixa paràlisi que jo. Tant de bo fora cert el que crec, llavors em llançaria a tu de cap. I no perdria cap moment més sense tu.
El dimecres i el dijous són els meus dies preferits des que sé que compartim les classes d'una assignatura. I encara que en tota la setmana sols siguen 3 hores, m'és suficient, i, en acabar el dijous, com un addicte, espere impacient a que arribe el següent dimecres...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Odisseu

5 Relats

7 Comentaris

2966 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Xàtiva, 1996.