Ens miràvem, ens besàvem...

Aquella mirada. Aquella mirada sí que era sincera. Transmities seguretat, sinceritat, caliu, sols amb mirar-me als ulls. Aquella mirada d'enamorada. Et delatava. Se't veia com estaves bojament enamorada de mi.
Supose que pensaries el mateix de mi. Jo, en aquell moment sols podia fer una cosa:
Mirar-te als ulls i, tot seguit, recolzar les mans en les teues galtes i besar-te. Molt lentament. Notant cada sospir, cada gest, cada expiració que soltaves.

Aquella mirada no era normal. Eres poesia.