soletat a rius de gent

Un relat de: picarol

Seus a un racó,
al teu voltant res no et pertany,
dones veu a la cançó per tapar la sorollosa realitat
rodejes tots els teus dibuixos,
els teus "tus",
menuts, diminuts,
de bombolles imaginaries.
A la realitat saps que no les tens,
que res et protegeix ara mateix
encollida igual que la teva lletra...
i vacil.les,
no saps on encertes,
no trobes el racó exacte on les coses es perden,
serà que també l'has perdut...
Mires al teu voltant i esglaiada
baixes la mirada cap al quadern
esperant la següent nota de la cançó,
fugissera de la realitat que en tot moment t'acaça
et sents com un animalet insignificant i desprotegit del món.
El pols se t'accelera
I respires
Sospires
Mires.
Tanques els ulls,
El quadern,
La crua realitat et crida de nou.

Comentaris

  • soletat[Ofensiu]
    Melcior | 19-01-2006

    es atot arreu, fa por, ho abarca tot i a tothom
    però si et fas la seva amiga, no es tan dura
    com es prensa.
    Endavant.

  • molt i molt xulo[Ofensiu]
    Becari | 28-09-2005 | Valoració: 10

    m'agradat molt molt

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de picarol

picarol

5 Relats

9 Comentaris

4716 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
la ciutat és un peix gegant... i jo camine sobre les seves escates

relliscant de vegades, perdent-me als seus surcs...

a la recerca...

de què?

de vegades ni jo ho sé