no hi ha res

Un relat de: picarol

No hi ha res com llevar-me el sostenidor,
Sentir els meus pits lliures que, a poc a poc,
Amb la teva caricia s'alcen en peu de guerra.
No hi ha res com veure't somriure sota ells.
Res com veure't perdre't a l'horitzó del meu ventre,
com sentir-te, com de sobte tenir els teus llavis als meus,
res.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de picarol

picarol

5 Relats

9 Comentaris

4718 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
la ciutat és un peix gegant... i jo camine sobre les seves escates

relliscant de vegades, perdent-me als seus surcs...

a la recerca...

de què?

de vegades ni jo ho sé