mossos

vull mossegar-te el llavi,
entre petons dolços,
infinits,
aturar-me tan sols
per veure els teus ulls riallers,
que m'agafes les mans,
que em mires als ulls,
que ens mirem tots dos;
sentir-me dintre dels teus,
dintre teu,
sentir-te dintre dels meus,
dintre meu,
navegant endins;
com si d'una cascada es tractara,
caure per ella fins ensopegar amb un nou petó,
amb un mos,
un somriure,
un diminut bes carregat amb la força del més gran,
vull estar amb tu,
sota la lluna,
acaronant-te,
sols tu i jo,
tot és nostre,
el temps,
l'espai,
la lluna,
tu,
jo,
tot.