Cercador
Soledat Aplicada
Un relat de: iris- Compartir:
No puc escriure si no és sobre tu. No saps quants cops he provat d'inspirar-me en qualsevol altra cosa, però qualsevol menudesa que em pogués interessar irremeiablement està plena de tu. No tinc cap més sortida, i parlaré del que més m'importa, però també del que més mal em fa.
És veritat que intento no recordar-te, diuen que l'oblit és una bona medecina. Desitjaria que tan sols escrivint tots els meus records i sentiments lligats a tu, desaparegeussin com si no haguessin existit mai, i deixessin de gravar el teu nom a les meves llàgrimes, als meus silencis.
Senzillament, em faltes. El meu subconscient intenta arreglar-ho. Somio les teves abraçades, i les paraules que sé que mai més sortiran per mi de la teva boca.
Serem amics, jo necessito saber quelcom sobre la teva vida. Però estic segura que encara que tu canviïs amor per amistat, cada cop que et vegi l'estómac se'm girarà i el cor em bategarà més depressa. Encara que no ho vulgui et seguiré allà on et vegi amb la mirada. Intentaré que la teva i la meva es creuin en un moment, esperant que tornis a sentir el que senties per mi.
Et buscaré a llocs on sé que hi seràs i a llocs on sé que no, en un afany estúpid per retrobar-te.
A mi sempre m'han dit que l'amor és bonic i fantàstic.
Sempre ho havia cregut.
Ara penso que si no és correspost, senzillament és una merda.
Comentaris
-
Uoo[Ofensiu]Deepangel | 12-04-2005 | Valoració: 10
No és fàcil oblidar a algú que has estimat, i escriure sobre això, alhora, t'alleuja i et fa més verdader el que d dbo sents per ell@. amb la tva conclusio hi estic totalment dacord: i magrada veure gent q encara pensi, q encara senti i sàpiga dir les coses pel seu nom (em refereixo, sobretot, pel final xD).
M'ha agradat llegir-te, trobo que has escrit sobre un tema molt sudat xo alhora tan real i tan puñeteru q costa molt trobar les paraules i la forma justa per definir-ho.
et felicito: el teu text, no és ni massa poètic com la majoria que s'escriuen sobre això (i tmb va pels meus), ni tampoc massa cru. les paraules justes, i la manera d'expressar-ho ideal.
wenu, deixo d'enrotllar-me, men vax corrents a llegir la resta d relats publikats!
m'he fixat q en tens 4, a veure si en penges un altre aviat! tink ganes d llegir.te! -
l´amor i l´amistat...[Ofensiu]Capdelin | 12-04-2005 | Valoració: 10
on són els límits...? és un joc difícil de conjugar... on es barreja´la innocència i la passió, la companyia i el desig... quan ja s´ha tastat l´amor, passar a l´amistat és perdre, ja no tot és igual... queda un polsim de records sobre el mirall de la vida...
tens les coses molt clares, saps per on camines... i veig que quan falla l´amor, no caus en pous sinó que fas front al futur... i veig també que no t´agrada jugar i perdre el temps... que vols ser corresposta i no només somiar i esperar eternament...
com és que no t´havia descobert abans? ets com un petit diamantet que no veia i ara... veig la seva brillantor...
un petó ( i ja van tres ) i una abraçada carinyosa! -
Molt bo[Ofensiu]kookeemonzzzter | 06-04-2005 | Valoració: 9
No et sabria dir per què; potser perquè m'hi sento identificat o perquè està ben explicat o pel final tan brusc, però aquest relat m'ha agradat molt.
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
5 Relats
17 Comentaris
5836 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73