Sola

Enmig del món, en el tràfec del món, al bell mig del món
, però al capdavall sola
Enmig de tots, envoltada de tots, en el vostre cor,
però al capdavall sola
Enmig del mar, a braçades lentes, acompanyada d’ones sempre,
però al capdavall sola
Enmig del bosc, del bracet de les fragàncies més tendres,
però al capdavall sola
Enmig de molts, per a bé o per a mal, ignorada o estimada de molts,
però al capdavall sola
Al néixer i al morir, a dins i a fora de mi, de dia i de nit,
al capdavall sempre sola
Però quan la soledat deixa de ser obscura
i es torna com la llum del migdia,
és quan m’adono de que no n’estic pas de sola.
Hi ha una soledat que enamora.

Glòria Vendrell i Balaguer