Sola, però no del tot

Un relat de: Xanxaneta

A vegades quan ets lluny et sents sola, i mires les estrelles tot preguntant-te si també les estan mirant aquells a qui més estimes. Però elles no et responen i segueixen allà dalt, totes tant properes entre si i a la vegada tant llunyanes, brillant en la fosca nit, impassibles. I mentre segueixen brillant tu penses que les estrelles no són pas com les persones, que si que canvien.
De sobte et desesperes, perquè t'adones que mentre tu ets aquí, allà d'on vens tot canvia i et sap greu no poder assistir a tots els canvis.
Però el temps passa per tothom i t'adones que tu també has canviat des que ets aquí. Encara que de vegades els dies se't fan eterns i et passen tan a poc a poc com si fossis un dels granets d'un gran rellotge de sorra, que espera el seu torn per baixar forat avall, sense que mai acabi d'arribar.
En aquest racó de món passes dies de tota mena; alguns dies t'hi sents estranya i tens ganes d'estar sola, perquè et sembla que no acabes d'encaixar en aquest nou lloc. Llavors desitges ser ben lluny d'aquí i a la nit els somnis et porten fins a casa teva.
Per sort hi ha dies que són més alegres i et sents més propera a aquest nou lloc, perquè estàs acompanyada dels teus nous amics.
Tot i així encara no et sents còmoda del tot amb aquesta nova colla i mires les seves cares tot buscant alguna senyal; un nas, una piga, uns cabells, una mirada, un moviment, un somriure, que et resulti familiar. Però per molt que busques mai no trobes el que voldries trobar, perquè els teus amics, els de veritat són ben lluny d'aquí.
Tornes a observar els nous i et sents insegura, ells encara no saben què et fa por, ni per qui has plorat, ni com fer-te riure i tot just estan coneixent els teus somnis i les teves il·lusions.
Alguns dels teus amics t'ho van dir abans que marxessis; sobretot si et sents sola, estàs trista o tens ganes de parlar amb nosaltres, truca, sempre hi serem per tu. I de fet us heu anat trucant, però evidentment la veu no reconforta pas tant com una mirada, un somriure o una bona abraçada, o tot plegat a la vegada.
Segueixes pensant i arribes a la conclusió que si vols una bona abraçada hauràs de donar una oportunitat als nous amics. Potser si et deixes conèixer una mica més, entre vosaltres creixerà una forta amistat. Sí els hi has de donar aquesta oportunitat, s'ho mereixen! Però no, et fa por! Tens por de no agradar-los, de sentir-te abandonada... Ostres d'on t'ha sortit tota aquesta inseguretat?
Abans quan vivies a la ciutat on vas néixer tenies les coses molt clares, des d'un bon principi sabies qui seria amic teu i qui no ho seria.
Ara, passat un temps, t'adones que eres injusta, perquè des d'un bon principi ja et negaves a relacionar-te amb determinades persones. Potser has perdut molts amics pel camí... Està decidit doncs! Aniràs a la festa universitària d'aquesta nit, ja has perdut prou gent pel camí de la vida.
Alguns voluntàriament, perquè et vas adonar que no eren tan bon amics com semblaven.
Altres involuntàriament, quan van marxar de sobte sense deixar rastre i ja no els vas poder buscar perquè s'havien mort en un accident de cotxe.
Però el pitjor que has fet és deixar escapar els amics que com tu han marxat lluny, al·legant que si no us veieu sovint era impossible mantenir l'amistat. Ai si tothom fes com tu! Ja n'hi ha prou de reflexions, avui toca conèixer gent nova i de segur que si no t'espaviles arribaràs tard!


Comentaris

  • Amics relataires![Ofensiu]
    Ilargi betea | 07-10-2004

    Volia dir-vos que com els organitzadors de la nostra pàgina tenen molta feina amb tants relats i no trobaven el moment de fer el fòrum vaig decidir fer-ne un de provisional per anar passant. Els ha semblat bé i m'han demanat que ho digués a algún comentari seu o meu abans que ells destaquessin l'adreça del fòrum a la pàgina d'inici. Se m'ha acudit que la millor manera de fer-la arribar a molts usuaris era posar-vos un comentari als més llegits i a alguns altres relataires (si em deixo algú que hauria de ser-hi, ho sento! sóm tants que em segur que em fallarà la memòria!) tot i que vull que quedi ben clar que és una iniciativa per TOTS els usuaris del web (escriptors i lectors).

    http://boards.melodysoft.com/relats/

    Una abraçada i (ho sento, Manu, no puc evitar-ho! :P) molta màgia!

    PD: El fòrum és molt senzill, potser fins i tot cutre, però és el que hi ha..sóc un desastre en qüestions tecnològiques! de tota manera, crec que per fer la seva funció n'hi ha prou... XD

  • Canvis...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 12-08-2004

    Jo també he estat a aquesta situació i et puc assegurar que quan deixes la teva ciutat no tens perquè perdre els amics que ja tens. De fet, el meu amic de l'ànima viu a 1200km de mi, i això MAI ha estat un impediment per sentir-lo proper, o per ajudar-nos en els moments difícils. Un mail, una trucada... tot serveix! és clar que l'enyoro, però quan ens veiem és genial, sempre sembla que no hagi passat el temps! També volia afegir que en arribar a un lloc nou sempre et sembla que mai et sentiràs com a casa teva, ni agafaràs la confiança que tenies amb els teus amics amb la nova gent que coneguis, però la vida a vegades et sorprèn i et fa conèixer persones increïbles. Això és el que m'ha passat a mi i n'estic molt contenta d'haver tingut aquesta oportunitat!
    Apa, després de tant enrotllar-me, et felicito pel teu escrit i t'envio un fort petó (i molta màgia)!

  • Perquè s'assembla tant...?[Ofensiu]
    Formentera | 27-07-2004 | Valoració: 10



    Holaaaa Xanxaneta!!!

    Ahir a la nit em vaig llegir el teu escrit i em va agradar moltíssim, segeuix escrivint per que de veritat que arribaràs lluny!!

    Un petonet d'una noia que va anar a Formentera.. ;)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xanxaneta

Xanxaneta

25 Relats

69 Comentaris

41961 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Exercint els drets, complint amb els deures, gaudint dels plaers de la vida.
Algun dia tornaré...