Sol

Sol,
sense ningú amb qui riure,
sense ningú amb qui viure
una anècdota per recordar.

Sol,
sense poder mirar a un costat
i veure una mirada còmplice.
Passant les nits avorrit,
pensant en si la vida té sentit.

Sol,
sense amics,
però,el que em fa més trist,
sense mereixe'ls.

Sol,
sense algú a qui explicar això
sense algú en qui trobar consol.
Sol, i mereixent-ho.

Sol,
neguitós per demanar perdó,
per poder tirar endavant,
per poder viure cantant.

Sol,
però tenint-te a tu estimant-me,
sent l'única esperança
que me'n podré sortir.


Sol,
però amb tu.
Sol,
per sempre?