Sol rogent, blanca lluna

Un relat de: Saule

Sol rogent, blanca lluna
El foc cremant, la neu gelada
El teu somriure, una estrella perlada
Cabells daurats, llàgrimes de plata
La teva mirada un sospir m'arrebata

Ulls blaus com aigua cristal·lina
Son més preciosos que mil diamants
Per mi sol en una mina
La teva veu una dolça melodia
Sentir-la per sempre, com m'agradaria!

Cremaria mil anys a l'infern.
Només per tu ho faria
Que es preparin els dimonis de l'avern!
Al meu pensament sempre, dia rere dia,
Estic enamorat, qui ho diria!

Vola, vola, la meva ment
Sempre cap a tu, el meu únic pensament,
El teu record m'extasia,
si per mi fos, de tu mai em separaria
L'amor, maledicció o portent?

Donaria deu anys de vida i seny
Per una carícia seva, mentre la meva mà estreny
Parlo d'enteniment, però amb tu l'he anat perdent
Sol rogent, blanca lluna
El foc cremant, la neu gelada
T'estimo i així ho dic: ets la meva estimada

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Saule

Saule

2 Relats

3 Comentaris

1966 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00