Sóc massa quotidiana

Tothom retorna les cadires d'on las ha agafat.
Surto de la feina amb el cap marejat,
és de nit i el temps m'ho recorda.

Baixo amb el meu company,
rampa avall.
Ens decidim agafar el camí recte,
però després la conversa s'apaga i ens marxem a casa.

Estic al llit,
i no li paro de donar voltes al meu passat.
Un passat de fa dues hores.
Vaig pensar d'abrigar-me amb paraules d'ànims o
prendre un cafè.
Però els pensaments em retenien la força del esperit.


Demà ja és un altra dia,
i potser l'últim per retrobar-me amb tu.