Sóc i no sóc

Un relat de: Marc Freixas

Sóc i em faig,
em refaig a cada pas,
i a cada instant m'omplo de força per escriure...

i sóc capaç de fer-me fort a cada cop que penso.

Però també hi ha dies que no sóc i em desfaig,
i se'm fa difícil de continuar el camí,
que per sort i per desgràcia m'ha tocat de tenir...

i tot és perquè quan tinc la sort sóc,
i quan tinc la desgràcia no sóc.

Sóc i no sóc el perfecte amor,
el teu etern amic sincer,
la felicitat que tot ho fa somriure.

Em faig...

i em desfaig com a cada somni no acomplit,
i em refaig a cada pas trepitjat amb el peu ferm,
mentre em torno a omplir de força

per escriure la paraula nova del poema que vindrà.

Comentaris

  • et vaig descobrint...[Ofensiu]
    Capdelin | 09-03-2005 | Valoració: 10

    amic... tenia a prop un tresor i no l´havia descobert fins ara... "sóc i em faig a cada pas" "no sóc i em desfaig"... què bonic, original, profund... de vegades es junten pocs mots i són capaços de tombar muntanyes de paraules buides que enfarfeguen idees profundes... m´ha agradat moltíssim... és tan difícil escriure bé i que a més i més tingui un contingut tant bo... i tu ho aconsegueixes sempre... ets una filosofia moderna amb bellesa poètica...
    gràcies pel teu comentari... m´ha agradat moltíssim... sí, crec que nosaltres serem ELS PRIMITIUS, que vestim els versos amb productes selvàtics, amb closca de coco i fulles de palmera... que fan olor a farigola i a sang nadiua... sense ferir sensibilitats ja ja... i m´ha encantat aquella filosofia teva: "estimo la poesia, corre per les meves venes i em fa viure poèticament l´entorn de les coses que m´importen" uauau!!! des que escric poemes, ara més que mai... sé apreciar les coses més senzilles i els hi trobo el ric matís poètic que fa que les valori molt més...
    una abraçada, amic... et seguiré llegint... per a mi ets un mestre i és un plaer llegir-te!!!!

  • Si constantment som i no som; i el camí és[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 25-02-2005 | Valoració: 10

    per a no deixar-lo mai, ni quan som ni quan deixam d'èsser, i quan trein forces d'on no sabem on, per a continuar-lo, ben igual que els instants en que és planer, i seguim sent. Molt maco el poema , ben plasmat amb les accions, i no accions, i també amb les contradiccions. El món de les paraules on recerquem a diari dins del pou del ser i del no ser , i encara que no ho sapiguem sempre som., just quan com dius tu per acabar el poema: per escriure la paraula nova del poema que vindrà.
    Retornam al ser i no al estar.
    Endavant company i segueix aquest camí que no s'acaba mai. Ja que som per la paraula.
    Una aferrada
    Josep

  • Jo crec que ets...[Ofensiu]
    ROSASP | 25-02-2005 | Valoració: 10

    Ets un poeta, fas i desfàs els mots i els sentiments, fiques l'ànima en el que escrius i malgrat que hi ha dies de tot, saps de ben cert que sempre tornaràs a seguir el camí que et porta a sentir tot el que veus i sents, a deixar-ho escrit en els teus poemes...
    Una abraçada i que no ens falti mai l'inspiració!

  • M'agradat Marc[Ofensiu]
    Ferran de Montagut | 25-02-2005 | Valoració: 9

    Curt i te un no se que, esta be! Una salutació del teu company fr penes en Ferran de Montagut

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820986 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.