So de llauna

Bona tarda, Entremons! Tens una prosa molt personal i molt treballada que m'agrada, tot i que no sempre m'és fàcil entendre-la. En aquest relat em sembla copsar un plor que esclata incontrolable, acompanyat del batec del cor, del sanglotar del pit i fins i tot del gemec de la impotència. Qui sap si l'encerto!

com en Qwark però no sé expressar-ho tan bé. A i empassa que quan tinc dolor el soroll em rebota a punts especials de dintre i em fa més mal o em calma una mica segons el so i la melodia.
En tot cas una prosa saborosa, estèticament perfecte i del tot original.

a

M'ha semblat entendre que volies establir una relació entre la biologia i la música. Com les vibracions del so afectaven de forma física i emocional al cos humà. Però no n'estic segur.

Un plaer llegir-te, en qualsevol cas.