Sis dies de somni

Rosa (o sis dies de somni)

I

Aquests fets van passar l'any 2003, a Barcelona i Sant Cugat del Vallès. La Rosa i jo érem amigues, amigues íntimes de debò. Ara encara ens veiem, però no tant, ella surt amb un noi ara i se'ls veu molt feliços. Ella es diu Rosa, i és un any més gran que jo. Ens vam conèixer anys enrere perquè ella era amiga d'un noi amb qui jo vaig sortir, en David. Ens veiem molt mentre jo sortia amb ell, i ens fèiem confidències... parlàvem d'ell, etc. Ella no estava amb ningú, havia tallat amb el seu xicot feia temps i no tenia el cap per a massa histories. Jo aleshores començava a tenir dubtes sobre mi mateixa i aquests dubtes van portar a que en David i jo talléssim. Ell s'ho va prendre malament, perquè jo li agradava molt, però jo començava a veure que alguna cosa no rutllava amb mi. La Rosa va estar al meu costat tot el temps i això no ho he oblidat.

Finalment, vaig començar a adonar-me de com estaven les coses, de que els meus dubtes tenien a veure amb que també m'agradaven les noies. I això vaig comentar-ho a molt poca gent (a la meva mare no!); només alguns íntims: un bon amic meu que es deia (es diu, vaja) Jordi, en David i la Rosa. Ella ho va entendre molt bé i em va dir que per ella no canviava res, que érem amigues i que ho continuaríem sent, i jo estava molt contenta, perquè veia que tots els meus amics havien respost molt bé.

Llavors vaig conèixer la primera noia amb la que vaig tenir una relació, una noia les que estudiava amb mi a la Universitat (la Rosa també, però no a la mateixa facultat) i vaig tenir una historia amb ella, la meva primera relació amb una dona. I bé, va ser curta, i en general poc satisfactòria, però va estar força bé. Anàvem al seu pis, que compartia amb una noia hetero, i allà ho fèiem tot. Això va durar un mes i escaig, fins que ella se'n va cansar, suposo, i em va demanar que ho deixéssim córrer. Jo ja veia que ella només volia sexe i que un cop acabada l'emoció d'una cosa nova ja no volia seguir. De manera que no vaig posar-li entrebancs.

Bé, i va ser poc després de tallar amb aquesta noia, o de deixar de veuren's, que vaig començar a veure que la Rosa m'atreia molt. Jo la estimava molt com a amiga, però llavors em vaig adonar que hi havia alguna cosa més. I això em feia patir, perquè jo sabia que ella era hetero i que no havia estat mai amb una noia i jo pensava que si li proposava alguna cosa, s'emprenyaria amb mi i llavors la perdria com a amiga. De manera que patia molt i em deia que havia d'aguantar-me i respectar-la i buscar algú altre.

Però, és clar, resulta que a més ella és la mena de noia que més m'atreu. És senzilla, simpàtica i no té malícia. Té el cabell castany clar i no és gens grassa, té un tipet generós, però maco. També és guapa, però el millor del seu físic és el pit. Té els pits molt grans, talla 120, i això, a mi, em torna boja. Quan estàvem juntes, havia de fer esforços per que se m'anava la mirada i no volia que ella ho notés.

En fi, que jo patia molt per això, i pensava que hi havia de fer quelcom al respecte. Però la respectava massa, a ella, i no gosava donar el primer pas. I sobretot, volia ser legal i no enganyar-la, volia ser honesta amb ella, això era el més important. Fet i fet, en tot el temps d'ençà que la conec no l'he enganyada mai, ni he fet res a les seves esquenes, amb una única excepció, que explico aquí, perquè vull ser del tot sincera. Va passar al maig del 99, quan tot just érem amigues, bones amigues. Aleshores jo ja havia tallat amb en David i feia poc que les noies havien començat a rondar-me. A mi ja em voltaven pel cap cabòries relatives al sexe entre dones, i a l'atracció que em despertaven. Fins aquell moment les havia mantingut a ratlla. Però aquell dia vaig fer una cosa lletja; no vaig fer pas mal a ningú, però no és quelcom que es pugui explicar a la mainada com a norma de comportament. Érem a casa la Rosa, a Sant Cugat; devien ser quarts de nou de la nit, i ja era fosc. A la casa no hi havia ningú més que el seu germà. Havíem estat assegudes estudiant a la taula del jardí, perquè feia molt bon temps. Ella va dir que es volia anar a dutxar i que m'esperés, que em duria a casa en cotxe. Va marxar doncs, cap a la seva habitació, mentre jo em quedava llegint i rellegint uns apunts que no m'entraven ni a la de tres. Però estava cansada d'estar asseguda, de manera que em vaig aixecar i vaig començar a passejar pel jardí, que sigui dit de passada, era preciós (són gent de peles els seus pares) amb piscina i tot. Hi havia una escala que menava a la part de darrera de la casa, on hi havia la caseta del gos. Vaig seguir-la ociosament, perquè mai no havia anat cap aquella banda, si bé tenia la idea vaga que més enllà hi havia una terrasseta, que donava a baix, a la porta del garatge. Allà hi havia la finestra de l'habitació de la Rosa i també la del seu germà. No sé pas si fou aquest pensament que em va portar allà, sens dubte no conscientment. El que si tinc clar és que un cop vaig veure la seva finestra, em va venir com un rampell d'emoció, que després vaig identificar com excitació (no només sexual, sinó també de l'encant de les coses prohibides). La persiana era abaixada, però no del tot, és a dir, deixava escletxes, que permetien veure l'interior. També la persiana de l'habitació del seu germà estava disposada de la mateixa manera. Vaig passar pel seu davant de puntetes, procurant no fer soroll, mentre pensava "Que n'ets de ruca, què punyeta fas?" I ja ho sabia el que pretenia, naturalment, però encara no gosava reconèixer-ho davant de mi mateixa.

Vaig arribar a la finestra de la Rosa, i abans que res, vaig mirar a baix amb prudència; no sabia pas quan arribarien els seus pares. Davant la porta del garatge hi havia el cotxe (en tenien dos). Aleshores vaig atansar-me a la finestra i vaig mirar a dins decididament. Aleshores, i no abans, vaig agafar plena consciència del que pretenia; i era menyspreable, sens dubte però en cap moment vaig estar temptada de deixar-ho estar per una qüestió moral. Potser la recent acceptació de la meva condició homosexual m'havia alliberat, en certa manera, de certs tabús de comportament; o potser aquesta no era més que una excusa, que em permetria fer el que, de tota manera, ja estava fent.

Enganxant els ulls a les escletxes de la persiana podia veure clarament l'interior de l'habitació, que era buida, però amb el llum encès. A la paret, un pòster de la pel·lícula Titanic; l'armari obert, la porta entreoberta. Resultava clar que ella era a la dutxa. Vaig romandre allà com uns cinc minuts, sense moure'm, assaborint el moment que era a punt d'arribar; cap sentiment de culpabilitat de moment. Finalment, vaig veure llum al passadís, més enllà de la porta. Va estar encès tot just un instant, i finalment es va apagar. Tot seguit, ella va entrar a l'habitació, assecant-se els cabells rossos amb una tovallola, mentre s'aguantava una altra de més gran que li cobria el cos. El cor em va fer un sotrac. Es va atansar a l'armari, fregant-se els cabells, i va agafar roba que no vaig poder identificar. Finalment, es va girar cap a mi, va llençar la tovallola petita damunt el llit, i es va treure la grossa del damunt.

Com que més endavant tindré ocasió de descriure el seu cos, no m'estendré gaire aquí; només explicaré que el meravellós volum dels seus pits va quedar al descobert. Jo la contemplava fascinada, forçant-me a respirar en silenci. Va inclinar-se per posar-se les calces i els pits caigueren endavant, per tornar a redreçar-se. En fer el gest de encerclar el cul amb les calces, els pits es van agitar de forma bellíssima, de primer amunt i avall, després a esquerra i dreta. Eren rodons, sens dubte, però amb una certa forma ovalada, degut a la seva mida excepcional. Va començar a caminar amunt i avall, nua de cintura cap amunt, mentre recollia coses del llit. Va recollir quelcom de l'armari, i es va col·locar de costat en relació a mi. Aleshores va fer un gest molt maco; es va acaronar els pits, de manera distreta, de dalt a baix, resseguint-ne la forma, amb el dors de les mans. Va acostar-se a la finestra, amb uns sostenidors blancs a la ma; jo vaig recular instintivament, però de seguida vaig tornar a amorrar-me a la persiana, perquè fora era de nit, i ella no podia pas veure res, menys encara si no esperava veure res. Ella es trobava de cara a mi, mirant-se a un mirall que jo sabia es trobava a la dreta de la finestra (la meva esquerra). Podia veure clarament els mugrons rosadets, a dos pams del meu rostre. Va repetir el seu gest maquinal amb les mans, però aquest cop va fregar suaument els mugrons amb la punta dels dits. Era, clarament, un gest habitual en ella, i em va encendre de debò veure com admirava el seu cos i en gaudia, com jo mai m'hauria atrevit. Finalment, va posar-se els sostenidors, i se'ls va ajustar, sempre mirant-se al mirall. Quan es va girar d'esquenes a mi, vaig entendre que l'espectacle s'havia acabat i que més valia marxar d'allà, mentre encara hi era a temps.

La meva consciència, que mentre observava no havia dit ni piu, va començar a remugar tot just vaig haver tornat a la taula del jardí. Em sentia malament, bruta, corrupta, traïdora. Després, amb el pas del temps, vaig anar comprenent que no n'hi havia per tant, que només es tractava d'una entremaliadura, sense cap mala intenció. A més, tenint en compte el que va passar després, aquella furtiva visió no va passar de ser una mena d'avançament.
No vaig gosar mirar-la a la cara, quan va tornar al jardí. Jo estava encesa, vermella com un tomàquet, però ella no ho va notar pas. Em va dur a casa en cotxe, i ens vam acomiadar amb dos petons, com sempre. Les meves galtes cremaven. Curiosament, no vaig pensar en el seu cos mentre érem juntes aquell vespre, com si els pits que acabava de veure ballar no fossin els seus. No va ser fins que em vaig trobar a casa meu, al llit, quan vaig pensar-hi i em vaig masturbar ben a gust. El meu primer dit en homenatge a la Rosa, i no el da
rrer.

II

En fí, les coses van continuar el seu curs. La Mònica va arribar i va marxar. I llavors, un cap de setmana del mes de maig del 2003 (justament un any després de la meva aventura amb la persiana maliciosa), vaig anar de marxa per Barcelona amb la Rosa. Havíem quedat amb en Jordi, que ens va dur amb la seva colla (en la qual hi havia en David, però això ja no em preocupava). Vam anar de copes i després a ballar. Ella estava preciosa, amb un vestit vermell escotat, d'aquells elegants, i semblava més gran del que era, semblava una comtessa, no sé... En fi, jo que em vaig passar la nit mirant-la i ella semblava que no se n'adonava. Vam plegar molt tard, cap a les quatre i em va acompanyar a casa (ella tornava a Sant Cugat en cotxe, és clar). Allà a la porta ens vam quedar xerrant una estona, que si en David, que si s'el veia més tranquil, que si jo també estic més tranquil·la ara que sé el que vull. En fi... se la veia feliç de veure'm contenta. Jo vaig dir-li que estava bé, però que trobava a faltar afecte. Feia molt poc que havíem tallat amb la Mònica, però jo estava encesa, perquè amb ella era sexe cada dia, o gairebé i m'havia malacostumat. Vaig explicar-li a la Angels, perquè amb ella podia parlar d'aquestes coses. I llavors em va preguntar si no hi havia alguna altra noia que m'agradés... i li vaig dir que si, que n'hi havia una. I ella que em diu: "Qui és, ha vingut avui, jo la conec...?" I jo la miro als ulls, que son de color mel, preciosos i li dic: "Si que la coneixes, es la millor amiga que tinc".
Ja ho havia dit! I ella es va quedar primer tota seria, i jo pensava que se'mprenyaria, però llavors va somriure i em diu: "Ostres, Anna, t'entenc bé o no?" Sí, li dic jo, si que m'entens, ets molt llesta. I ella em diu: "Però tu ja saps que a mi no m'agraden les dones". I jo vaig dir-li que ho sabia i que ho respectava, però que havia sentit que per a una noia hetero era mes fàcil acceptar aquesta mena de relacions, sobretot si eren ocasionals, que no pas per a un home. I ella estava vermella com un tomàquet i jo estava espantadíssima de que fugís, de que s'enfadés amb mi. O sigui que li dic: "Mira, Rosa, no t'estic "tirando los tejos", però m'has preguntat si m'agradava alguna noia i jo no vull mentir-te, o sigui que t'he dit la veritat. T'estimo molt com a amiga i no voldria perdre't per una bestiesa així. Només volia que ho sabessis i ja està".
A tot això eren quarts de cinc del matí i érem a la porta de casa meva, amb ma mare dormint a dalt i totes dues com bledes allà al carrer xerrant. Vaig dir-li que no s'amoïnés, que si em deia que no volia res de res amb mi, fora de l'amistat tant maca que teníem, que jo ho acceptaria. Però que si volia fer-me molt i molt feliç, també podíem tenir una historia i després tornar a ser amigues. Ho deixo a les teves mans, vaig dir-li.
I era sincera en això, molt sincera. Però també estava molt nerviosa, perquè ella no havia fugit espantada, com jo tenia por que fes. I semblava que si insistia una mica, encara podia aconseguir el que volia i aquesta perspectiva em feia posar histèrica. I ella no sabia que dir, i mirava d'una banda a l'altra. I aleshores em va dir: "Ja he vist que em miraves tota la nit, i no es la primera vegada que m'hi fixo. Però no m'importa perquè ets la meva millor amiga i ja pots mirar-me tant com vulguis. Però no se si tu i jo podríem tenir una "aventura" i després ser amigues com si res". I jo vaig dir-li que jo havia sortit amb en David i havíem anat al llit i que ara érem amics (no íntims, de fet) i que no passava res. Però no era increïble? No m'estava dient que NO, m'estava dient que què passaria SI... Jo em vaig posar frenètica.
Li vaig dir que no es preocupés, que ella i jo sempre seriem amigues, i que ja sabia que a ella li agradaven els nois i que jo no pretenia convertir-la en una lesbiana (i és cert), sinó només demostrar-li el meu afecte d'una altra manera. A més, a mi em feia molta falta una mica d'atenció física i si ella era amiga meva també em podia ajudar. Però vaig insistir-li que no passava res, que no li ho demanava, que només li ho suggeria, per dir-ho així.
En fi, em va dir que s'ho pensaria, i ens vam acomiadar aquell dia amb dos petons a la galta, i aquest cop eren les seves galtes les que cremaven.

Vam estar uns dies sense veuren's, i jo tenia por de que ella volgués oblidar l'assumpte, perquè llavors jo hauria d'acceptar-ho. I sabia que podia fer-ho, això no em preocupava. Però ara que estava tant a prop d'aconseguir el meu objectiu, era una pena que no es fes realitat. En fi... vaig esperar una mica, no volia trucar-la ni agobiar-la, perquè ella podia interpretar que la estava perseguint. Però va ser ella la que em va trucar, que baixava a la Uni amb el cotxe de sa mare i que si després volia que em vingués a buscar per anar a prendre quelcom. I vaig dir que si, es clar! Estava mes contenta de veure que no estava emprenyada amb mi que no perquè pensés que podíem acabar al llit.

Vam quedar a un bar de la Rambla, i vam estar xerrant de coses diverses, dels seus estudis a la Universitat (estudiava filologia catalana) i de la mena de feina que jo cercava (administrativa més aviat, que era el que jo havia fet més). I de sobte em diu: "D'allò que vam parlar, et puc fer unes preguntes?" I el cor em va fotre un bot. Però res, va preguntar-me si volia que anéssim al llit i si volia que hi vingués alguna noia més (pensava que jo volia fer un trio, o no sé que). Era tant ingènua en matèria de sexe, només havia sortit amb un parell de nois i amb el segon va cardar un parell de cops i ja està. No tenia ni idea del que fem les noies "emplomades". Jo vaig calmar-la dient tranquil·la, no hi haurà ningú més, i no farem res que tu no vulguis, jo el que vull es que t'ho passis be i punt. I quan vulguis que ho acabem ho dius i ja esta. Jo parlava dient farem, acabem, parlava en futur, tot i que encara no havíem acordat res. Però estava tant excitada que no podia pensar que tot plegat acabes amb no-res. Ella parlava amb mi i la brusa blava que duia (ho recordo com si fos ara) s'alçava quan ella respirava i els pits premien contra la brusa i jo que m'estava posant humida, de manera que li dic: "Un moment que vaig al lavabo". I allà em vaig rentar la cara amb aigua ben freda i vaig mirar de calmar-me, per respecte a ella i perquè no volia espantar-la.
Vaig tornar i ella estava vermella un altre cop, però preciosa i vaig asseure'm i em va somriure i me l'hauria menjat a petons. Llavors em va dir que m'estimava molt com a amiga i que pensava que la seva obligació era ajudar-me. Jo la vaig tallar i vaig dir-li que d'acord, que li agraïa, pero que ella no estava obligada a anar al llit amb mi, si s'ho passava malament. En això jo era molt sincera, però també hi havia una veueta que em deia: "No, tonta, no li diguis això, que dira que d'acord, que llavors res!". Però me l'estimava molt la Rosa, i jo volia que fos feliç, no fer-la patir i sobretot no volia enganyar-la. Vaig dir-li que si pensava que s'ho passaria malament amb mi, que llavors ho deixaríem córrer. I em va dir que no ho sabia com s'ho passaria, que mai no havia pensat que faria res amb una noia. I jo vaig dir: "El millor es que ho provis, i si veus que no anem bé, doncs ho deixem córrer al moment, d'acord?" I jo buscava ja tancar el tracte, perquè la tenia tant a prop, tant a prop meu... I llavors em diu: "D'acord". Simplement, així de clar.
Vaig agafar-li la ma i la vaig besar i estava freda, gelada, però ella tenia les galtes enceses, com la nit que parlàvem a la porta de casa meva, i jo estava tant feliç que se m'escapava el riure. Vam sortir i a fora feia un dia preciós de primavera i la Rambla era plena de gent, però jo només la veia a ella. Vaig acompanyar-la fins al cotxe i vaig dir-li. "Perquè no vens demà i anem al Corte Inglés a comprar roba?" (jo no treballava aleshores, estava cercant feina, sense massa convicció). I no és que jo necessités roba, però volia que vingués al matí, perquè ma mare treballava fora de Barcelona i marxava molt d'hora i no tornava fins al vespre. I va i em diu que si, i jo ja explotava per dins. Vam quedar que em passaria a buscar a les onze. Llavors, abans que marxés, ens vam donar dos petons a les galtes i si, les seves cremaven. I el darrer petó jo el vaig fer ben a prop dels seus llavis, i ella no va dir res, va somriure i es va ficar al cotxe i em va fer adéu amb la ma.
Un cop a casa no m'en vaig poder estar, em vaig ficar a la dutxa i en sortir vaig anar al meu llit i sense vestir-me ni res em vaig fer una senyora palla. Estava super-encesa i vaig cridar i tot, tot i que normalment no ho faig quan estic sola. No estava enamorada de la Rosa, però si contenta de poder fer l'amor amb ella, i no em semblava malament, sinó correcte, un pacte entre dues bones amigues.

III

L'endemà era un quart de dotze i ella que no venia i al final ve a un quart i cinc, tot dient que s'havia dormit. Però no va pujar, sinó que em va esperar a baix, de manera que vam haver d'anar a mirar roba, tot i que jo no en tenia massa ganes, només ho havia dit perquè ella vingués. I jo no vaig comprar res, només mirava coses, perquè tenia pressa per marxar, però ella es va emprovar uns pantalons i un jersei i no se que mes i es va endur uns texans. En sortir (eren tres quarts d'una) jo li vaig dir si volia anar a fer un cafè, i ella em diu que té gana i que anéssim a picar quelcom a alguna banda. Llavors vaig decidir arriscar-me i vaig dir-li que perquè gastar calés, que jo tenia donuts i galetes a casa i que podiem anar-hi, o fins i tot quedar-nos a dinar, que ma mare no hi era (cosa que ella ja sabia). Llavors es va quedar callada, com si hagués entès la meva intenció, i gairebé a contracor (semblava) va dir: "Bueno, com vulguis".
De manera que vam anar a casa (ma mare i jo vivíem aleshores al Passeig Sant Joan, a prop de l'Arc de Triomf) i jo em vaig posar a fer dinar, i ella va trucar a sa mare dient-li que es quedava a dinar a
casa meva i després es va posar a ajudar-me. Vam fer amanida d'arròs, boníssima, i de segon vam fregir uns llibrets per no tenir gaire més feina. Vam dinar mirant la TV i quan vam haver acabat, vam seure al sofà del menjador (amb els plats per fregar). Jo no gosava mirar-la massa perquè duia uns texans ben estrets i un jerseiet beix i estava molt maca i tenia por que se m'espantés. Vam estar parlant una estoneta de ximpleries i llavors vaig veure que si no em llançava jo ella no ho faria mai de la vida. De manera que vaig dir-li: "Ahir estaves ben vermella quan parlavem allà a l'Arcada". I va envermellir de seguida, i jo em vaig posar a riure! "Es que no estic acostumada a parlar d'aquests temes", va dir. Bueno, dic jo, estàs mes tranquil·la ara? I em va dir que si, però se li veia que no.
Jo tenia calor, de manera que li vaig dir: "T'importa si obro el balcó?", i ella em diu que no, es clar que no, i jo estava tant nerviosa com ella, però alguna havia d'estar serena allà, de manera que ho dissimulava. I vaig obrir de bat a bat i vaig seure al sofà, al seu costat, i vaig agafar-li la ma i estava freda, i semblava que ella tremolava. Vaig mirar-la als ulls i eren macos, brillants i clars, i vaig acaronar-li la galta amb l'altra ma i estava tant calentona... Ella em va dir: "Que vols fer-me un petó?" i jo que dic que si, i ella que aparta la mirada i no diu res. I llavors li acosto la cara amb la ma, suaument i li faig un petó curt als llavis.
Ella va respondre, però de seguida es va apartar. Jo estava que explotava, i vaig continuar fregant-li la galta amb la ma i li vaig dir: "Què passa?" I ella va somriure, però no em mirava i va dir: "Estic nerviosa, perdona". Encara es disculpava...! Jo vaig dir-li. "Digue'm quan vols que pari". I vaig tornar a girar-li la cara suaument amb la ma, i vaig tornar a besar-la, sense llengua, un petó ben innocent, però aquest cop més llarg, i ella responia de nou, dolçament, com si realment li agradés, i jo volia pensar que si. Vaig apartar els llavis i ens vam mirar i ens vam abraçar amb força. I el seus pit oprimia contra el meu. Llavors jo la vaig mirar als ulls fixament i vaig dir-li: "Estic calenta, te n'adones, oi?" I ella va fer una rialla i va dir que si, que se'm notava. I vaig preguntar-li com es sentia ella i va dir que nerviosa, un cop més. "T'agrada que et besi?" vaig preguntar. I em va dir que si, però que ho feia perquè veia que era el que jo desitjava. I això em va fer mal, perquè semblava dir que ella no em desitjava; però en primer lloc, jo ja ho sabia allò, i en segon jo ja estava en marxa i no podia aturar-me.

- Puc continuar, doncs? - vaig dir.
- Es clar, tu fes.
- Però si no t'agrada m'ho dius. - I jo pensava: "Se que no em desitjes, perquè ets hetero, però jo si que et desitjo, Rosa, carinyo, perquè ets molt maca i la noia mes guapa que he tingut mai als braços".

Com si n'hagués tingut moltes!, pensava també. Tota aquella situació s'assemblava una mica a la meva experiencia amb la Monica. Només que ara era a l'inrevés, jo era la que duia la iniciativa. Però la Rosa semblava contenta i vaig tornar a besar-la i li acaronava els cabells i ella semblava que s'entregava. De manera que vaig començar a fregar-li el pit esquerra amb la ma, però ella va saltar de cop, com si li hagués ventat una bufa.

- Perdona. - vaig dir jo, com si hagués fet res que ella no pogués esperar.
- No, perdona tu, - va dir, i es passava la ma per la cara- es que no sé que es fa en aquests casos, no se el que feu les noies entre vosaltres -deia "les noies", però volia dir "les lesbianes"-, no estic acostumada.
- No t'has d'espantar, Rosa, no fem res que tu no hagis fet ja abans amb en Joan (el seu ex), o gairebé.

Ella va semblar que ho entenia, però jo estava tant calenta que m'adonava que l'estava espantant. I no volia deixar-ho, però tampoc que s'espantés i que no volgués tornar a casa meva mai més. Vaig dir-li si volia marxar ja, tot i que un cop més la veueta em deia: "No, estúpida, no li donis idees! Aprofita ara que la tens aquí!". Però jo volia ser legal amb ella, no volia aprofitar-me. I va dir que si, que volia ser a casa d'hora per estudiar una mica, o no sé què. I jo vaig veure que la perdia, com a mínim aquell dia, però veia que no tenia alternativa. I vaig dir que d'acord. No va voler que l'acompanyés al cotxe, però vaig besar-la de nou a la escala de casa i em va dir que l'endemà em trucaria i s'en va anar ben de pressa i jo em vaig quedar tota sola i trista.
Un cop més em vaig masturbar tota sola, i gairebé em poso a plorar quan vaig haver acabat, de nervis i de por de perdre l'amistat de la Rosa i també aquell cos tant bonic que havia tingut gairebé a les mans i que se m'havia escapolit.

IV

No sabia pas si l'endemà em trucaria, però va fer-ho, ben dinat, i em va dir si li era igual que aquell dia no ens veiéssim. Vaig dir-li que cap problema, que jo pujaria a San Cugat l'endemà, si volia. Vaig dir això per no sotmetre-la a pressió, perquè veiés que res no havia canviat entre nosaltres. Però ella va dir: "No, si vols, ja baixo jo". Vaig dir-li que d'acord.
L'endemà va venir cap a les deu, molt d'hora, i jo vaig dir-li que s'esperés si volia sortir, perquè jo havia de dutxar-me. Però ella va dir que no tenia ganes de sortir, i jo vaig veure que ja estava, que ja la tenia, i n'estava molt d'ella, d'aquella amiga meva que havia vingut a casa meva perquè sabia que em feia feliç. Vaig dutxar-me ben de pressa i vaig anar, embolicada amb un barnús i prou, al menjador, on ella es mirava la TV. Vaig seure al seu costat mentre m'assecava els cabells. Ella duia texans com l'altre dia i un jersei de màniga curta de color blau cel, i duia els cabells arrissats recollits en una cua.

Deseguida que vaig deixar estar els meus cabells, vaig mirar-la ben fixament.

- ¿Tant t'agrado? -va preguntar.
- I tant! -vaig dir jo- Em tornes boja.

I ella va riure, com si jo hagués fet alguna broma. Jo vaig riure també, però ho deia de debò, que em tornava boja. I mentre reia, vaig acaronar-li la galta amb la ma dreta, senyal que volia dir -ella ja ho sabia- que volia fer-li un petó. I ella ja semblava que ho entenia i ho acceptava, va acostar la cara i jo m'hi vaig llençar.
Aquest cop no em vaig contenir, perquè estava inundada de desig per ella. Vaig besar-la amb força i sentia que ella també estava excitada. Vaig agafar-li el cap amb les dues mans mentre la besava i ella responia. Mentre ens besàvem, sentia que ella respirava amb força, i jo també, estàvem entregades. Llavors vaig fer el que durant tant de temps havia desitjat, vaig agafar-li els pits amb força, i eren flonjos i enormes, i les mans em tremolaven mentre els espremia. Ella va posar les mans a la meva cintura, suposo que perquè sentia que també havia de tocar-me. Mentre li remenava el pit esquerra amb la ma dreta, amb l'altra ma, vaig treure-li el jersei d'assota els pantalons i vaig passar la ma per sota. Llavors vam fer una pausa, esbufegant totes dues, i ens vam mirar un moment.

- Vols anar al llit? - vaig dir-li.
- Com tu vulguis - va contestar.

I jo volia anar-hi, però em feia molt de morbo que ho féssim allà al sofà, de manera que vaig dir que hi aniriem després. Llavors vaig demanar-li que es deixés anar els cabells i ella va obeir desseguida, i a mi em meravellava tenir una noia tant maca a casa meva, fent tot el que jo li demanava. I vaig tornar a besar-la, i ella, com si entengués definitivament el que havia de fer, es va treure les sabates amb una ma, mentre m'agafava la cintura amb l'altre, i ho va fer sense mirar, perquè jo no deixava de besar-la! I la saliva se m'escapava, i finalment vaig fer servir la llengua, per fora i per dins la boca. Llavors vaig mirar de treure-li el jersei, i ella es va apartar i s'el va treure, i això més que cap altra cosa em va demostrar que ja era meva.
Duia uns sostens naf-naf color marró molt macos, però que potser li anaven fins i tot un xic petits, i els mugrons se li marcaven, i jo no vaig poder esperar més. Vaig posar-li la ma a la esquena i vaig provar de descordar-li; ella també hi tenia la ma, no sé si per a impedir-m'ho o per a ajudar-me, però entre totes dues ens destorbàvem, i va semblar que passava una eternitat fins que ho vam aconseguir. I llavors aquells dos pits tant bonics van sorgir de sota els sostenidors i van caure, literalment van caure a les meves mans, que eren allà per rebrel's, i eren tous i flonjos, i eren calents i vaig agafar-los amb força mentre la besava de nou. I no em cabien a les mans, i llavors vaig mirar-los, sense avergonyir-me d'aturar-me per fer-ho, perquè eren molt bonics i els més grans i generosos que he vist mai. I la Rosa es va quedar mirant com jo els mirava, i somreia, no sé si de vergonya o perquè se sentia satisfeta d'agradar-me. Els pits tenien forma com de meló, no eren pas rodons i queien cap avall, de grans que eren; no perquè fossin caiguts de mena, d'aquells tant lletjos, perquè eren ben joves (ella tenia 22 anys). I recordo que eren molt blancs de pell, i que els mugrons eren també grans i estaven durs, i vaig provar de pessigar-los, i la Rosa va reaccionar tot rient, com si li fes pessigolles. I jo els acaronava amb els dits, però de seguida vaig tornar a agafar els pits amb tota la ma, perquè m'omplien el palmell i el tacte càlid era molt agradable.
Vaig adonar-me, però, que calia fer altres coses, perquè jo notava molta humitat a l'entrecuix i suposava que ella també. Però ella duia texans i calces i jo no duia res, fora del barnús groc de ma mare. De manera que, mentre continuava remenant-li els pits amb la ma dreta, vaig mirar de descordar-li els botons dels pantalons amb la esquerra. Però jo no soc esquerrana, de manera que no m'en sortia. I ella va dir, amb un fil de veu: "Espera, ja ho faig jo". I es va apartar, i jo allargava la ma cap a ella, perquè no volia que s'allunyés de mi. I va treure's els pantalons i els va llençar a l'altra banda de l'habitació. I en fer-ho
els pits es mogueren d'una banda a l'altra, com dues pilotes que rebotessin. I jo ja estava boja de desig, i vaig començar a sacsejar-los amb força amb les dues mans, com per a fer-los rebotar més. I llavors m'hi vaig amorrar per primer cop, i vaig llepar els mugrons, primer un i després l'altre, i en passar de l'un a l'altre, ella va moure's lleugerament, com per a fer-m'ho més fàcil. I jo vaig llepar i llepar fins que ja no podien estar més durs. I sembla que llavors ella es va decidir i va descordar-me el barnús, que ja gairebé ho estava amb el moviment que portàvem. I jo m'el vaig treure tot d'una i ens vam quedar allà, nues. I ella semblava ara avergonyida de la meva nuesa, més que no de la seva. Jo vaig estar a punt de preguntar-li llavors si jo li agradava, però en un darrer llampec de raó, vaig entendre que no era una pregunta adequada per fer a una hetero.
Vaig besar-la de nou i vaig dir-li: "Ara potser si que hauríem d'anar al llit". I ens va semblar difícil, o m'ho va semblar a mi, després de l'escalfament a que ens haviem sotmès, travessar el fred passadís per arribar a la meva habitació. Però vam fer-ho a corre-cuita. Ella va arribar abans i es va ficar desseguida a sota la manta, com avergonyida. Jo vaig ficar-me amb ella i desseguida vaig començar a acaronar-la. L'agradable volum dels seus pits no havia quedat pas aixafat en estirar-se, sinó que encara s'aixecaven, alterosos, si bé s'inclinaven un xic a banda i banda del seu tors. Vaig fer baixar desseguida una ma cap a les parts baixes del seu cos. I ella semblava que ho esperava, perquè va deixar anar un gemec ofegat, el primer que li sentia, i va deixar-se fer. Vaig ficar la ma per sota les calces, i vaig tocar per primer cop aquell sexe tants cops imaginat, i estava molt humit, gairebé xop, i vaig tocar-lo amb suavitat, sense aprofundir; però ja n'hi va haver prou. La Rosa va deixar anar un "oh!!" rotund i se'm va amorrar amb força als llavis i va començar a besar-me i a ficar-me la llengua ben endins. I jo seguia remenant-li la figa suaument, però no volia que es corrés abans d'hora, de manera que vaig aturar-me i vaig baixar cap avall i vaig treure-li les calces amb les mans, i ella respirava fortament, i va sortir de sota la manta. Llavors vaig tornar cap amunt, on ella semblava que m'esperava, però em vaig aturar a l'alçada dels pits i vaig tornar a llepar-los. Aquest cop amb ràbia, vaig ficar-me a la boca tant del pit esquerra com vaig poder. I llavors vaig decidir acabar-ho ja, perquè ella tenia dret a gaudir una mica i vaig posar la cara entre les seves cames. La figa era gran, i ben negra i molt peluda i t'hi podies perdre. Vaig llepar-la com m'havia ensenyat la Mònica, de primer suaument, per fora, després vaig començar a ficar la llengua entre els llavis i a donar tocs suaus al punt G amb els dits, i finalment vaig llepar el clítoris amb força. Ella em va deixar els morros ben molls, però només respirava, cada cop amb més força i més ràpidament. I llavors, per fi, es va correr; va deixar anar un crit curt i agut i després uns crits més apagats i lànguids, fins que va agafar-me el cap amb la ma, per indicar que ho deixés córrer.

Vaig acostar-me a la seva cara i vaig preguntar-li: "Què tal?" "Genial", va contestar amb un fil de veu. Llavors em va besar, però no apassionadament, sino amb un petó curt i dolç, com el d'una parella d'enamorades. I això em va fer sentir molt feliç, en aquell moment. Vam estar una estona estirades, abraçades, descansant. Jo encara sentia una remor sorda a l'entrecuix, però ho ajornava, perquè l'important per a mi era que ella disfrutés. Vam trigar gairebé mitja hora a tornar a engegar, però un cop més vaig haver de ser jo qui la follés a ella. Aquest cop amb les mans, vaig fer que s'escorrés mentre ens miràvem cara a cara, i ella, aquesta vegada si, va començar a gemegar amb força, sense avergonyir-se, i en el moment clau va cridar tant que vaig témer pels veïns. Però era pel matí, de manera que tothom devia ser fora.
Quan vam tornar a aixecar la mirada del llit eren gairebé les dues. Ella va preguntar si jo volia que es quedés a dinar, i per descomptat que ho volia, però tampoc volia retenir-la tanta estona. Però llavors em va sorprendre, perquè va dir: "M'he de quedar una estona, perquè tu no has gaudit encara". I em va encantar que digués allò, i vaig besar-la amb força, i vaig dir-li que ja gaudia prou tenint-la allà al llit amb mi. Però ella va insistir, de manera que vaig dir-li si sabia què havia de fer. "El mateix que tu", va dir. Molt bé, vaig dir jo, doncs vinga. Abans va anar al servei, travessant el pis tota nua; aleshores vaig adonar-me per primer cop que els pits, el ventre i el cul els tenia ben blancs del banyador, mentre que la resta de la seva pell era bruna del sol. Era tant agradable veure-la caminar sense res al damunt que quan va tornar vaig demanar-li que no es fiqués encara al llit; volia contemplar-la un moment. Però ella va riure, avergonyida i es va ficar de seguida sota el llençol.
Aquesta vegada ella havia de portar la iniciativa, però jo no estava segura de si ho sabria fer. De primer es va posar damunt meu, com si fos un paio que em volgués penetrar, i jo vaig demanar-li que em fes un massatge amb els pits, i ella va riure de nou i va fer-ho com bonament va poder. Els pits li penjaven damunt meu i movia el cos d'una banda a l'altra i, de tant en tant, els seus mugrons fregaven amb els meus fins que vaig excitar-me del tot. Llavors em va ficar ma a l'entrecuix i va començar a remenar, sense massa traça. Però jo portava molta estona excitada, de manera que em vaig córrer de seguida. Vaig gemegar i cridar força, potser una mica més que no calia, per demostrar-li a la Rosa que ho havia fet bé. Llavors ens vam quedar una estona ajagudes, abraçades, amarades de suor, esgotades. I jo era molt feliç, i ella semblava molt satisfeta, i això justificava tots els esforços i el fet d'haver posat en perill una amistat.
Devien ser les tres quan ens vam aixecar per fi, i vaig dir-li que volia dutxar-me, i semblava que ella ja havia tingut prou guerra. Com que no havia trucat sa mare, va dir-me que era millor que anés a casa a dinar. Es va vestir mentre jo era a la dutxa, de manera que quan vaig sortir-ne ja tornava a ser la Rosa, la meva amiga de sempre. Vaig dir-li adéu a la porta de la escala, com l'altre dia, aquest cop amb un petó llarg i càlid. Vam quedar que ens trucaríem per quedar per un altre dia, no vam aclarir si per tornar a fer l'amor o perquè. Quan va haver marxat, vaig quedar-me amb la sensació d'haver viscut un somni.

V

Un cop més, no ens vam veure durant dos dies, ni ens vam trucar. Jo estava contenta, però sempre passa que quan has tastat una cosa nova en vols més... De manera que em vaig decidir a trucar-la i res, havia estat enfeinada, i jo vaig pujar amb el tren a Sant Cugat aquella tarda i vam anar a un bar d'allà a fer-la petar.
Ella estava contenta de com havia anat tot, però em va recordar una vegada més que això no canviava la manera com ella veia els nois i les noies, que ho havia fet perquè jo era amiga seva i que no ho faria per ningú més. Jo vaig dir-li: "Per a mi, el més important és que hagis gaudit i que no deixem de ser amigues". I em va assegurar que seguíem sent amigues i que s'ho havia passat "millor que amb en Joan". I vam riure a gust, i semblava que res no havia canviat entre nosaltres.
Després vam anar a casa seva una estona, perquè ella es va emparrar que volia portar-me en cotxe, i recordo que vaig sentir un xic de vergonya en veure i saludar la seva mare (que n'estava molt de mi, perquè jo acostumo a ser molt amable i educada amb la gent), com si hagués fet alguna malifeta.
Aquell vespre vam quedar per sortir el cap de setmana, però jo vaig dir-li si no volia que passéssim juntes la tarda de divendres (perquè dissabte ma mare era de visita a uns parents) i hi va estar d'acord.

De manera que dissabte va trucar a casa meva ben dinat i jo anava amb samarreta i calces pel pis (no havia sortit aquell matí). Vam prendre un xic de cafè i després vaig dir-li que volia dutxar-me i que si m'acompanyava. Es va quedar sorpresa (com si no s'ho hagués pogut esperar) i va dir que ja s'havia dutxat aquell matí. No vaig insistir, però ja tornava a tenir-la a casa i no volia deixar-la escapar tant fàcilment.
Vaig decidir donar un petit cop d'efecte. Vaig sortir de la dutxa, em vaig assecar una mica i amb la tovallola embolicada al cap i unes sabatilles als peus (i sense res més) vaig anar a trobar-la a la meva habitació, on semblava que s'entretenia mirant els prestatges. Em veure'm va obrir uns ulls com plats i tot seguit va riure. Jo m'hi vaig atansar, em vaig treure la tovallola del cap i vaig sacsejar els cabells, que van deixar anar una pluja de gotes d'aigua. Vaig posar-li la ma a la cintura, i vaig mirar-la fixament als ulls. Ella encara somreia, però no deia res. Llavors vaig besar-la i va respondre, tendrament, com el primer dia. En separar-nos, va dir: "No, Anna, no, espera...", però jo no en vaig fer cas (no podia, ja estava súper-calenta). Vaig tornar a besar-la amb força i ella feia "No, mmmm...", però responia.
I ja va estar. Va abandonar els seus dubtes i es va llençar amb més decisió que el primer dia. De seguida vaig ficar la ma sota la brusa i vaig tornar a fregar-li els pits i de sobte semblava que ella duia massa roba. Entre totes dues vam dedicar un minut sencer a treure-li tota del damunt, i jo no vaig començar a tocar-la fins que va quedar completament nua. Es va estirar al llit, però jo li vaig demanar que s'assegués un moment, perquè em fascinava la forma dels seus pits quan era asseguda o dempeus, i la manera com s'endurien els mugrons. I vaig començar a llepar-los, i quan finalment vaig ficar-li ma a la figa, es va ajeure al llit i va obrir les cames de bat a bat. Tenia una expressió al rostre que jo mai li havia vist, de desig, d'entrega total, de desinhibició. Va obrir les cames, ella, de qui jo admirava la
finor i la elegància, i se'm va quedar mirant sense dir res, però cridant en silenci, suplicant-me amb la mirada que la llepés. I vaig llepar-la, i tant! Amb força, amb energia, sense obrir els llavis amb les mans, sense gairebé preliminars, obrint-me pas endins amb la llengua. Vaig mirar cap amunt un moment i vaig veure que ella tancava els ulls i llançava gemecs ofegats, mentre s'aferrava el pit dret amb la ma. I això em va excitar de valent! Vaig agafar-i l'altre pit i el vaig prémer fortament i vaig redoblar els cops de llengua, i ella continuava pujant i pujant. Aleshores vaig sentir un desig sobtat de besar-la, de manera que vaig pujar fins al seu rostre i duia la cara molla de la seva figa. I ella esbufegava de plaer, però encara no havia arribat al cim. I em mirava com preguntant-se perquè m'havia aturat. Però jo no vaig dir res, vaig besar-la amb força i vaig començar a follar-la amb la ma dreta. I va semblar com si ho hagués encertat, perquè llavors va començar a gemegar i ja no tenia els ulls tancats, sinó que em mirava, com confirmant-me el seu plaer. I jo vaig continuar treballant-la fins que va deixar anar una sèrie de xiscles cada cop més aguts i es va córrer del tot.
La seva mirada era de plaer sublim, i també d'agraïment, i jo somreia i bufava, perquè estava esgotada, i el braç dret em feia mal. Ella també semblava cansada i vam restar una estona immòbils, ajagudes l'una al costat de l'altra, i la finestra era oberta i jo vaig pensar, qui sap si algú ens haurà escoltat. I jo estava molt satisfeta de fer feliç la Rosa, i no m'importava no haver-me donat gust encara. No estava en aquells moments especialment excitada, com si hagués dedicat totes les meves energies a complaure-la a ella. Però ella tenia la ma damunt meu i em fregava el cos amb suavitat, i amb això n'hi va haver prou; vaig anar al servei un moment i en tornar ella seguia on l'havia deixada, estirada, amb una cama flexionada, i un braç que li penjava del llit. I el seu cos era blanc i els pits eren calents i vaig tornar a llepar-los un cop més i ella va fer un gest com per evitar-ho, però jo no feia cas. Finalment em va dir: "Anna, espera't una mica, dona...". I jo vaig fer que si amb el cap i vaig tornar a estirar-me al seu costat.
Jo no tenia pas fred, però ella va demanar-me si es podia vestir, i jo vaig preguntar si ja volia marxar.

- No, -va dir-me- però es que tinc fred, hi ha corrent en aquest pis.
- Fiquem-nos sota la manta, doncs. -vaig proposar, i així vam fer-ho, i ens vam abraçar i vam restar així una estona

I mentre érem allà, xerrant de bajanades, com si fóssim a un cafè fent una cervesa, vaig veure que en realitat, res no havia canviat, que tot continuava com abans i que era simplement qüestió de canviar el xip mentre érem al llit.
Devia haver passat un quart d'hora, quan vaig tornar a engegar-me, perquè el cos m'ho demanava. I sense cap paraula, vaig començar a besar-la i a acaronar-la novament. I ella somreia i responia i jo em vaig llençar a sac, perquè estava embogida pel desig. Ella va fer esment de llepar-me, però a mi se'm va acudir una idea un xic diferent. I vaig demanar-li que es girés i que es posés damunt meu, de manera que cadascuna tingués a l'abast de la seva llengua la figa de l'altre. Ella, es clar, no havia fet mai el 69, i va començar a riure nerviosament, com si li semblés massa agosarat. Va costar trobar la postura idònia per a fer-ho bé, però un cop trobada, vam començar a treballar totes dues, ella lenta i dolçament, jo amb energia.
Jo podia veure els seus pits ballant damunt del meu melic entremig de la mata espessa de la seva figa, i estava súper calenta i vaig escorre'm ben de pressa. Vaig quedar-me aturada un moment, mentre l'orgasme s'escolava lentament, però em vaig adonar de seguida que ella no hi era encara. Però no deia res, em feia petons a l'entrecuix i semblava que estava contenta, perquè no estava gaire humida. Però vaig insistir tot seguit a llepar-la fins que es va escórrer damunt meu i em va inundar la cara novament. I aquest cop va cridar amb força i fins i tot em remenava la figa amb les mans, fins que vaig haver de dir-li que parés, perquè la tenia molt irritada.
Va tornar a girar-se i em va besar i ens vam quedar així, mirant-nos un moment. No vam dir res. Ens vam deixar caure d'esquena damunt el llit i vam romandre una estona així, panteixant estirades. Llavors es va aixecar i, sense dir res, va començar a vestir-se. Gairebé semblava com si estigués avergonyida, cosa que era lògica, però no pas agradable. Jo volia que se sentís còmoda amb mi, natural; però semblava que això no seria pas fàcil. La vaig acomiadar amb un petó a la escala, com solia ser habitual. Ma mare va arribar tot just deu minuts després de marxar la Rosa. Naturalment, jo no tenia perquè donar explicacions pel fet que una amiga em vingués a veure. Però si ens hagués trobat al llit, la cosa hauria estat ben diferent.

VI

L'endemà em va despertar el so del mòbil. No eren ni dos quarts de nou, i jo estava ben adormida. Era ella, que m'avisava que els seus pares serien fora el cap de setmana, i que si volia anar a casa seva, a banyar a la piscina. La paraula "piscina" em va despertar del tot. A casa la Rosa tenien un jardí preciós i una piscina molt maca. Encara no m'hi havia banyat mai, però més d'un cop havia pensat que ja podríem convidar-m'hi (abans de fixar-me en la Rosa, per descomptat, o en cap altra noia). Ara en tindria la ocasió de banyar-m'hi, i de ves a saber què més. Érem a finals de maig, i encara feia fred a la nit, però el sol ja escalfava. Vaig dir-li que agafaria el tren i que seria a Sant Cugat en una hora. Dit i fet, a tres quarts de deu arribava, però ella no hi era. Vaig haver d'esperar deu neguitosos minuts perquè arribés. Va venir amb el cotxe del seu pare, i vaig fer-li un petó als llavis només pujar. Ella va somriure i va dir "bon dia". Que maca estava...! Les ulleres de sol li donaven un cert aire sofisticat, i jo em sentia com si anés en cotxe amb una actriu de Hollywood. Per descomptat me n'adono (i ja me n'adonava aleshores) que tot plegat era exagerat, però no m'importava. Em semblava adequat valorar el que tenia, mentre pogués dir que era meu.
Vam parlar de foteses mentre anàvem cap a casa seva. Feia calor de debò a dins el cotxe, i jo no veia el moment de ficar-me a l'aigua. Ella semblava seria, però jo no hi vaig fer gaire esment, tant contenta estava de ser allà amb ella aquell dia lluminós.

Un cop pujada la rampa d'entrada a casa seva, vam deixar el cotxe a la entrada i vam pujar el caminoi directament cap al jardí. Allà, al costat de la piscina, hi tenien un petit pavelló, amb vestuari i dutxes. L'exterior era molt net i maco, de maó vermell. L'interior era de rajoles blanques i blaves. Vaig entrar a canviar-me mentre ella anava a donar l'aigua calenta, per que ens poguéssim dutxar després. I jo ho desitjava, i tant que si! Volia refregar el seu cos generós amb sabó... i que ella refregués el meu. Ella semblava trigar, com si no volgués que coincidíssim al vestuari... o potser només eren imaginacions meves. Tot just m'havia posat el banyador (blau marí, d'una peça) quan va entrar, somrient i va dir: "Què? Tens ganes de mullar-te?" "I tant", vaig pensar jo, "amb el teu nèctar, Roseta del meu cor"; però en veu alta vaig dir: "I tant..." amb els punts suspensius i tot. Ella duia una samarreta blau cel sense mànigues i un pantalonet d'estampat de flors. A sota hi duia el biquini gris, amb un estampat de cargols i petxines. Va començar a treure's la roba i jo vaig sortir tot seguit, perquè no pensés que ja volia entrar en matèria, tot i que ho volia, i tant que si! Vaig sortir i aturant-me només per treure'm les sabatilles, patapum! De caps a l'aigua, qui sap si per treure'm la calentor del damunt. I me la vaig treure, i tant que si! Perquè l'aigua era ben freda, i vaig esbufegar de valent. Ella va saltar darrera meu, i la següent mitja hora la vam passar capbussant-nos i nedant d'una banda a l'altra. Llavors vam sortir per assecar-nos al sol i ens vam ajeure a dues tumbones de plàstic blanc, amb uns coixinets porpres. Jo no deia res. S'estava tant bé al sol... Ella xerrava i xerrava… que si sa mare, que si era una pesada, que si vigila el gas, que si estigues a l'aguait que el gos no baixi al carrer, que si agafes el cotxe mira de ficar-lo al garatge, que si no s'escalfa amb el sol (cosa que ella no havia fet, per cert). Jo callava... semblava tenir tot el temps del mon per estar amb ella i en gaudia glop a glop.

Mentre era allà, amb els ulls clucs, escoltant la dolça veu de la Rosa, vaig pensar en com n'era de plena la meva felicitat amb ella. El fet que allò hagués de tenir un final, que tant m'havia preocupat els primers dies, ara semblava no tenir importància. Com si fos el preu que s'ha de pagar, i es paga gustosament, per tenir dret a gaudir dels plaers mundans que l'amor ens brinda. Però era amor el que jo sentia per ella? O només atracció física? Els meus pensaments semblaven conduir-me de bell nou cap a les reflexions que havien donat principi a l'acceptació de la meva condició de lesbiana. I no en tenia gens de ganes, la veritat. Però la Rosa ho va interrompre amb un esquitx d'aigua.

- Ei! Que si et vols tornar a banyar! Que t'has adormit?
- I tant si ens banyarem! -vaig fer jo- i vaig llançar-me al damunt d'ella per llançar-la a l'aigua. Però no era tant fàcil...

Vam córrer al voltant de la piscina, fins que vaig aconseguir atènyer-la, i agafant-la pel braç, vam anar a parar totes dues a dins la piscina, fent rialles. Vam bufar i ens vam esquitxar la una a l'altra com criatures. Llavors ella es va recolzar a la vora i em va mirar amb uns ulls enigmatics. Vaig tornar-li un somriure de desig. Ella respirava amb força; els pits, recoberts per la tela del banyador, entraven i sortien de l'aigua. Els mugrons es marcaven clarament, i jo vaig sentir novament la crida del meu interior. M'hi vaig atansar i vaig oferir-li els llavis, co
m dient-li: "Te, agafal's". I em va besar tot seguit, amb decisió. Vam abraçar-nos mentre ens besavem i ni em vaig adonar que les meves mans ja li magrejaven els pits per damunt del banyador. Ella em va besar aleshores amb més força, i vaig sentir un gemec ofegat, com de plaer. De manera que vaig allargar la ma dreta cap a la seva esquena, per tal de descordar-li el biquini. Es va fer enrera tot seguit:

- Anna, tia, espera...!
- Què? -vaig fer jo, mentre li acaronava la cintura distretament amb la ma esquerra.
- Hòstia, que algú ens pot veure.
- Vols dir un vei ?
- Si.
- I no et preocupa que ja ens hagi vist menjant-nos la boca ?
- Doncs mira, ara que ho dius, si que em preocupa… .-feia una veu trista, però no pas tràgica, com de nena petita que fa un drama de quelcom intranscendent. Estava adorable amb aquell posat ofès, i infernalment bella.
- Rosa, carinyo... mira al teu voltant, ets a casa teva, hauries de conèixer-ho. Ningú no ens pot veure.

I era ben cert, darrera la casa i a la esquerra hi havia una tanca alta murada de verd. El jardí no es podia veure desde la carretera; la casa es trobava en un pujolet i la piscina estava massa enrera per ser vista des de baix. L'únic lloc de possible visió era al turó de davant. Però es trobava com a mínim a tres-cents metres, i no hi havia cases, només arbres i un parell de camps estrets llaurats.

- Au, juguem un xic... em dona mooooolt de morbo fer-ho a la piscina. -Vaig dir això amb un to ben sensual, que fins aquell moment mai no havia emprat amb ella. Però era cert, desitjava de debò corrompre la santedat de la piscina. Mentre parlava vaig fregar-li el mugro dret amb el revers de la ma, i ella es va estremir. Vaig mirar cap avall i vaig adonar-me que els meus també n'estaven d'empitonats.
- Es que... ostres, em cohibeix molt que ho fem aquí... - va fer ella amb el to de veu tristot d'abans.
- No vindran pas els teus pares, no?
- Noooo... venen demà al vespre.
- Doncs no t'amoïnis, dona... recorda el que vam dir... si no t'ho passes bé, ho deixem estar.

Era un argument ben pobre, però ella devia estar desitjant que la convences perquè va somriure i em va acaronar el pit esquerra amb les puntes dels dits. I jo vaig saltar cap a ella com empesa per una molla. Vam tornar a abraçar-nos mentre ens besàvem, aquest cop amb llengua. I jo em complaïa a ficar-li la llengua només un moment, per després deixar que fos ella que em penetrés la boca; això m'encantava, i ella ho feia a consciència, com si no volgués quedar-se enrera. Jo seguia acaronant-li el pit dret amb la ma per damunt de la roba; amb l'altra ma jugava amb la cinta del biquini, fins que la vaig enretirar cap a la esquerra. Però ella tenia el braç estés, de manera que no en trèiem res. Anava a dir-li que em deixés fer, quan em va agafar per les espatlles i em va fer anar fins a l'extrem de la piscina, el més allunyat de la entrada, mentre feia una mirada nerviosa a banda i banda. Devien ser les onze o un quart de dotze, i el sol picava de valent. Allà era menys fondo, l'aigua tot just li arribava a besar la part inferior dels pits. De seguida vam tornar a besar-nos i ella, com si volgués estar ben segura que totes dues ens mullàvem (en el sentit "arriscat" de la expressió), em va fer anar endavant el banyador, per descobrir-me els pits. I va començar a llepar els mugrons amb decisió i frenèticament, en contra del seu habitual costum de fer les coses amb parsimònia. Jo estava tota cofoia de veure com s'espavilava la Rosa, per poc que l'empenyessin. Mentre ella feia jo somreia, i li acaronava la esquena bruna, fins que vaig topar amb els cordills del biquini, i els vaig descordar sense pensar-m'hi gens. Ella va fer un bot i va posar una ma al davant, com per aguantar-s'ho. Però en fer-ho les seves llepades havien parat, de manera que vaig abaixar el cap per cercar els seus llavis i vaig besar-la. Ella es va incorporar, i mentre ens besàvem vaig fer-li enretirar la ma amb suavitat, i li vaig treure la part de dalt del banyador. Vaig deixar que surés a l'aigua, però ella ja no s'hi va fixar. Aleshores vaig tornar a sentir el tacte ja gairebé familiar dels seus pits; però aquest cop no eren calents, sino freds i molls. I els mugrons estaven tibants i durs com pedres. Jo endarreria el moment de repassar-los amb la llengua, perquè gaudia en silenci del plaer de tornar a tenir la seva pitrera a la ma. Però finalment vaig abaixar el rostre i vaig començar a llepar-los, de primer pels costats i després els botons. I vaig colpejar amb força els mugrons amb la llengua, i podia notar com rebotien i tremolaven, com si fossin de goma. Sempre havia entès que els mugrons dels pits grans acostumen a ser grans també, i que en general costa que trempin. Però això no s'aplicava pas als de la Rosa, que es tibaven com puntes de bolígraf quan estava excitada. Tot allò m'encenia de debò...
Mentre estant ella m'anava abaixant el banyador, lentament. Però es clar, el meu era d'una peça, de manera que finalment em quedaria tota nua a pèl. I vaig decidir que era el millor, per acabar de destruir els seus darrers reductes de inhibició. Vaig allargar la ma cap avall i vaig començar a remenar-li la figa, per damunt del banyador encara. I ella va deixar anar un gemec, aquest cop clarament audible, seguit per d'altres més suaus i apagats, com si fos conscient un cop més de les seves pors. Ella continuava abaixant-me el banyador, però aviat va trobar impossible continuar, perquè jo estava inclinada llepant-li els pits. De manera que vaig alçar el cap i vaig mirar-la amb tendresa mentre em treia el banyador jo mateixa i el llançava cap enrera. Ella va riure i es va enretirar els cabells cap enrera amb les mans, produint el meravellós efecte de rebot dels seus pits. Aquest cop m'hi vaig amorrar amb força, reprenent el meu rol "actiu". Amb la ma esquerra anava acaronant ara un pit ara l'altre mentre amb la dreta li abaixava el banyador. I un cop més va arribar el senyal definitiu que ja la tenia, quan ella s'el va abaixar i el va deixar a la vora de la piscina (com en un darrer redós de prudència). Va estendre els braços per damunt la vora de la piscina, mentre jo la traginava, i va obrir les cames, entregant-se totalment. I aleshores vaig tenir la genial idea... vaig besar-la a la galta i vaig dir: "Ara vinc..:" Vaig agafar aire, i em vaig submergir davant d'ella.
No va resultar pas tant fàcil com em pensava... la postura d'ella no era la ideal, i jo no podia pas estar-m'hi gaire estona sota l'aigua, però sortint a respirar a intervals regulars (mentre totes dues rèiem de valent) vaig aconseguir posar-la a to de debò llepant-li la figa. Vaig acabar-ho allà mateix, dempeus, amb la ma, i ella es va contenir prement els llavis, per no cridar, però els seus petons frenètics em van demostrar que havia gaudit de debò. Em tocava a mi, però ella em va dir a cau d'orella: "Vols que anem a dins...?" I jo no ho volia realment, m'agradava molt ser on erem fent el que feiem. Però vaig accedir, dient: "Si, però no a casa... anem al vestuari". Vam recollir la roba i vam sortir de l'aigua. Jo vaig anar tota nua, però ella es va posar les dues peces del banyador abans de seguir-me (Ai senyor!, vaig pensar jo).
A dins del vestuari hi feia una calor infernal, però jo ho afegia mentalment a la meva escalfor interior. Hi havia una mena de banqueta; no gaire còmoda, però ja faríem. Ella va entrar, es va treure el banyador de seguida i va ficar-se a la dutxa, una dutxa espaiosa amb sortidors laterals per l'aigua i una porta de fusta que la tancava del tot. Però la va deixar mig oberta; jo vaig obrir-la del tot, mentre ella es remullava. Em vaig quedar allà tota nua, palplantada, observant com es dutxava i l'aigua calenta li regalimava cos avall. Finalment es va girar cap a mi i va riure: "Què fas? Tanca la porta...!" I es va avançar per agafar el mànec, però jo m'hi vaig amorrar de seguida mentre li agafava les natges amb les mans. "Espera't.." em deia. Deixa que em mulli una mica, dona...". Vaig somriure i vaig dir: "Ens mullarem plegades". I ens vam dutxar les dues alhora, sense sabó ni res, perquè hi havia sortidors per tot arreu i l'aigua arribava per totes dues. En acabat, ella va sortir i va agafar una tovallola per assecar-se, però vaig dir-li: "Ja t'assecaré jo..." No hi va posar cap objecció, com si ja s'adonés que jo sabia com convèncer-la. Vaig resseguir-li el cos amb la tovallola mentre la besava. Finalment vam seure a la banqueta, i ens vam aturar un moment a contemplar-nos. No dèiem res, no ens calien explicacions per gaudir dels plaers de la bellesa per ella mateixa. A mi, però em feia un xic de vergonya el meu propi cos, escanyolit al costat del seu, tant generós i proporcionat. Però ella semblava contenta. Va començar a acaronar-me mentre deia:

- No hauria dit mai que faria això aqui dins… i menys encara amb una noia. Qui ho hauria dit fa dos mesos només...
- Les coses no passen mai fins que passen. - vaig dir jo, i no sabia ben bé si era un comentari adient, però estava cansada i boja de desig i sense esma per dir res més intel·ligent.

Jo esperava que ella es mogués, perquè se suposava que ara em tocava a mi. Però li va costar engegar-se. Finalment vaig estirar-me damunt la banqueta i ella es va posar de genolls a terra per llepar-me. I devia estar incòmode, perquè constantment canviava de postura. Així no hi havia manera, per tant vaig dir-li si volia anar al llit. I va estar d'acord de seguida, naturalment.
De manera que torna a posar-se els banyadors! Vam travessar el jardí i vam entrar a casa seva per la cuina. L'interior era fosc i fresc, en comparació amb el sol de fora. I gairebé vam passar fred mentre anàvem cap a la seva habitació. Allà vam passar dues hores d'èxtasi, aquest cop si ja curades d'espants. Ens vam llepar, fregar, penetrar i besar fins a l'extenuació. Jo m'havia proposat sentir-la cridar i no vaig parar fins aconseguir-ho. Recordo que el meu primer orgasme del dia va venir amb e
l pur fregament del meu sexe amb el seu, i que ella semblava sorpresa; no sabia que el plaer pot venir també de maneres molt bàsiques. Recordo també que estàvem de genolls damunt del llit, amb els rostres enganxats, besant-nos mentre ens follavem la una a l'altra amb la ma. I ella va desenganxar els llavis dels meus esbufegant, mentre jo continuava penetrant-la amb tres dits. Havia après com fer-ho amb força sense fer-li mal, i ara ho estava fent a consciència. Ella ho no ho feia amb tanta fermesa, però tot i així el meu orgasme (el tercer del dia) anava pujant graons. Però semblava evident que ella arribaria primer. Vaig permetre-ho, perquè em marcava perfectament el seu ritme amb la veu, i no volia trencar aquell crescendo sublim.

_ Hòstia, hòstia... - anava fent, de primer amb un fil de veu, després amb més força - Hòstia, hòstiaaa, hòstiaaa, Anna, tia, em tornes bojaaaaaaa... HÒSTIAAAAAAAAAAAHHHHH!!!

I va deixar anar una sèrie de crits aguts mentre gaudia. I em besava entre crit i crit. Vaig adonar-me que jo també feia crits curts i aguts, a causa de l'esforç i de l'orgasme que s'acostava. Totes dues continuàvem movent el cul endavant i enrera i ella seguia taladrant-me sense pausa, i aleshores va arribar el meu plaer, inesperat, ràpid, breu, com amor d'estiu. Vaig deixar anar tot just un parell de gemecs i em vaig aturar en sec. Havia estat vist i no vist... però no importava. N'havia tingut de millors amb ella, i en tindria de molt millors encara. Ens vam estirar la una al costat de l'altre. I aquest cop si que erem iguals, no pas mestra i aprenent, sino dues noies que s'estimen i que gaudeixen plegades. O això volia pensar jo... Parlàvem en veu baixa mentre ens acaronàvem el cos, i en un quart d'hora ja ens havíem tornat a engegar. Aquest cop ho vam fer de costat, sense preliminars. Jo cercava l'orgasme simultani, i el vam assolir finalment. Ella va col·locar una cama damunt meu mentre em treballava, i els seus gemecs anaven creixent en intensitat. Jo només esbufegava, fins que vaig començar a arribar. Finalment, totes dues vam cridar a consciència al mateix temps i ella s'estremia tota mentre cridava. Va ser un orgasme de pel·lícula, intens i llarg, i vaig acabar per eixordar els seus gemecs amb la boca; vam continuar movent el cos i fregant amb els dits fins que tot plegat es va dissoldre en una dolça sensació de benestar i esgotament. Aquell orgasme compartit va ser un moment d'unió íntima entre totes dues; sempre m'ha semblat el moment culminant d'una relació sexual. La llàstima és que costa de trobar; és qüestió de pràctica.

Abans de dinar vam passar per la dutxa. I parlo en plural, perquè aquest cop si que ens vam dutxar plegades. I el plaer de resseguir el cos de la Rosa es va multiplicar amb l'aigua tèbia i el sabó. I ella va quedar ben neta, perquè vaig ensabonar-la tota. I li vaig resseguir els pits amb la esponja i l'aigua els feia reflectir la llum d'una manera encisadora. I el tacte dels pits molls sota les meves mans ensabonades era el més suau i tendre que jo hagi sentit mai. I ens vam assecar la una a l'altra, amb tanta devoció, que abans de dinar ja tornàvem a estar en dansa. Tot just un 69, per rematar la feina, i no perdre massa temps. I el vam fer com cal, arribant a l'hora un cop més. Ella movia el cul per adaptar-se als moviments de la meva llengua, i això m'excitava d'allò més. Però aquest cop em va mullar de debò, fins al punt que vaig haver de fregar-me la cara amb les mans, mentre encara gemegava de plaer...
Quin matí! I vam aconseguir dinar d'hora, tanmateix. A un quart de quatre érem davant la TV, esgotades però feliçes. Només em quedava un desig per acomplir aquell dia, i vaig decidir comunicar-li:

- Rosa... saps què m'agradaria? Que ho féssim al llit dels teus pares.
- Què dius? - va respondre, i el to de la seva veu tornava a ser de prudència i timidesa.
- Si, dona... un llit gran, perquè puguem estar còmodes.
- Ostres... no sé... em fa cosa...
- Ei, després el farem, eh? Quedarà com si res... o vols que ho fem aqui mateix al sofa..? - i em vaig atansar cap a ella com si ja tornés a estar engegada, tot i que no era pas cert.
- Ei, vale,.. d'acord... després hi anem, ok? - i em va somriure, i jo em vaig fer enrera tot seguit, i vam continuar mirant la TV (una novel·la insuportable de TV3 que a ella li encantava).

I no va ser fins cap a les cinc que vam anar al llit. I va estar bé, i tant que si. La sensació d'espai era molt agradable. L'habitació era més arraconada i fresca que la seva. Vam fer-ho amb els llums apagats, tot i que ens hi veiem força bé amb la llum que es filtrava per les escletxes de la persiana. La sessió a la seva habitació havia estat un tour de force de suor, esforç i desgast físic. Ara estàvem cansades, i vam adoptar un estil més tranquil i carinyós. Ens vam acaronar el cos fins que ens feia mal i ens vam llepar amb dolçor per tot arreu. Els orgasmes arribaven amb serenitat, sense estridències, però eren més dolços, més aguts, podríem dir. Recordo que jo arquejava el cos amb el cap enrera mentre ella m'agafava amb força les mans, i que no cridava pas, sino que emetia una mena de grunyit sord. Ja cap al final, quan ja eren gairebé les set, vaig treballar-li la figa a la Rosa amb suavitat, a poc a poc, amb els dits i la llengua. Es va escórrer lentament, va estar gemegant gairebé dos minuts; de propina vaig engegar-li copets amb la llengua al clítoris, i ella responia estremint-se. Aleshores vaig veure-li per primer cop espasmes als llavis de la vagina, i vaig allargar les carícies gairebé deu minuts més, perquè ella no semblava tenir-ne prou. Res m'agradava més que aixecar la mirada mentre la llepava i veure que ella gaudia amb els ulls tancats i fregant-se un o tots dos pits amb les mans. Encabat vaig preguntar-li si acostumava a masturbar-se així; va dir que si, nerviosament, però va envermellir sobtadament i vaig veure que l'avergonyia. Que maca era, i que gelosa de la seva intimitat, i que elegant, tant fent l'amor com en qualsevol ocasió! Tant de bo, pensava jo, trenqués les seves inhibicions del tot i es decidís a tirar endavant una relació amb mi... però aquests pensaments no eren adeqüats. Jo no tenia motius per pensar que això pogués arribar a passar de debò, exceptuant la òptima relació de llit que teníem. I era millor no capficar-s'hi.
Eren quarts de vuit quan finalment ens vam llevar i ens vam vestir. Vaig ajudar-la a fer el llit i entre totes dues vam deixar l'habitació com si no hagués passat res. Havíem posat una tovallola a sota, per si de cas tacàvem, i va quedar un xic tacada, si. Res, de cap a la rentadora. Ma mare va trucar al mòbil per saber si aniria a sopar. Vaig dir que si, sense pensar-hi massa; tenia la sensació com d'haver abusat de la hospitalitat de la Rosa, en haver-ho fet al llit dels seus pares. Em va dur en cotxe a Barcelona, és clar. I pel camí vam comentar coses relatives a la meva relació amb la Mònica. Semblava com si ella volgués comparar les dues relacions, potser per cerciorar-se si jo realment l'estava tractant com a amiga "amb dret a fregament", o com a parella. Però les dues històries no tenien res a veure, i així li ho vaig fer notar.
Un cop a Barcelona, vam aparcar davant la estació de tren un moment, i ens vam besar apassionadament, com si fossim parella. Però era lògic després d'aquell dia tant meravellós. Vam quedar que ens trucariem, com gairebé sempre, i jo vaig marxar cap a casa. Aquella nit vaig dormir ben plana, estava esgotada, i l'endemà em feien mal tots els músculs i la meitat dels ossos. Vaig suposar que ella es sentia igual, però en trucar-la al vespre va resultar que no especialment. Es notava que sempre havia fet més esport que no pas jo...

VII

L'endemà diumenge vam anar al cinema. En acabat vam passar la tarda passejant per la Rambla, i menjant-nos un gelat. Em sabia greu no poder agafar-la de la ma, i així mateix li ho vaig dir, però no li devia pas fer gràcia, perquè va fer un posat força estrany. Segurament no li devia fer gràcia que la gent la veiés. Naturalment, ho entenia; però a mi em sabia greu, tanmateix. Vam passar el dia així, relaxades, i era agradable, és clar que sí. A més, jo no volia pas que s'avorrís aviat de fer l'amor amb mi. Havia passat gairebé una setmana, i jo havia acomplert els meus somnis eròtics més agosarats, i a més amb una noia que m'atreia moltíssim. Tot semblava anar de perles, però encara romania el delicat assumpte de quan s'acabaria. Jo procurava no pensar-hi, però de tant en tant hi tornava, inevitablement. Ella semblava contenta amb la relació que dúiem, i gaudia tant com jo fent l'amor, o això semblava. Però tenia dret jo a mantenir-la al meu costat, quan ella evidentment, havia de cercar la seva felicitat a una altra banda, segurament en braços d'un home? Havia quedat clar en el nostre pacte que tot plegat era temporal. Però quant de temps volia dir això? Amb el sexe passa com amb dormir; com més en tens, més vols. En fi, vaig pensar, quan ella vulgui plegar ja ho dirà. Jo faré com si res, al cap i a la fi, és així com vam quedar. I vaig continuar sucant el croissant al cafè amb llet mentre ella parlava i parlava de la discutible opinió del seu pare sobre la carrera de filologia.

Aquella setmana no ens vam veure gairebé; tot just em va venir a buscar a casa un vespre, en tornar de la facultat, i la vaig acompanyar a comprar roba. Vam riure força, però allò va ser tot. Em va dur a casa, i ens vam acomiadar al cotxe amb un petonet ben innocent. Jo no tenia plans pel cap de setmana; esperava que ens poguéssim veure, però es clar, era entre setmana quan ma mare no hi era, i quan ella i jo podíem trobar-nos a casa meva. Els caps de setmana era força més difícil. De tota manera, vaig seguir el procediment estàndard. La vaig trucar divendres al migdia per quedar per sortir dissabte. Ella havia quedat amb la seva colla per anar a la costa, i va suggerir que m'hi afegís. Em va semblar bé, tot i que això ens deixava poques o
pcions de poder trobar una lloc i un moment d'intimitat per a nosaltres. Tant era... estar amb ella ja era un plaer.

Així doncs, vam sortir de marxa per allò que en diuen Les Botigues de Sitges, amb en Jordi, un parell de noies més i dues amigues comunes de la Rosa i meves. Vam sopar a Barcelona, i vam agafar dos cotxes, el d'en Jordi i el de la Rosa. Vam anar de copes a una terrassa, i després a ballar a una discoteca a tocar de la platja. Jo personalment, m'ho vaig passar pipa, tot ballant i fent gresca, i la Rosa també. Vam plegar a quarts de cinc i vam fer via cap a casa. Una de les noies, Esther es deia, anava ben beguda, i gairebé vam haver de carregar-la fins el cotxe. Va dormir tot el trajecte, al seient del darrera. Vam haver de despertar-la, però, en arribar a Barcelona, i la vam deixar a casa seva. Des d'allà, la Rosa em va dur a casa, i ens vam dir bona nit (o bon dia, éren 3 quarts de sis del matí) assegudes al cotxe. Va ser ella, però, qui va cercar els meus llavis, i ens vam besar mentre m'acaronava els cabells. Jo vaig agafar-la per les espatlles, però ella va dir aleshores: "Anna, és molt tard i estic feta pols, carinyo..."
Sonava tant bé aquell "carinyo", que m'hi vaig conformar. "Molt bé", vaig dir. "Demà et truco i quedem per dilluns o dimarts, d'acord?" "D'acord", va fer, i amb un darrer petó de comiat, vaig pujar escales amunt. Jo també estava cansada, però de ben segur hauria tingut forces per passar una estona amb ella, si haguéssim tingut a on anar. El cotxe potser? Molt incòmode. Jo sabia de parelles que s'ho muntaven als cotxes, quelcom que a mi no m'havia fet mai gaire el pes.

Va ser ella qui em va trucar diumenge al vespre. Havia d'anar l'endemà a la Uni, a fer la pre-inscripció pel curs vinent, però va dir que si de cas podíem quedar més tard, perquè era havia de ser allà a un quart de nou del matí. Em va semblar bé, i vam quedar que em picaria a casa entre nou i deu. Tot semblava ja arranjat i rutinari... i no era pas desagradable que fos així, sempre i quan poguéssim mantenir la varietat al llit.
L'endemà, dilluns, em va despertar ma mare molt d'hora. Ja que de moment estava sense fer res, deia, el millor que podia fer era llevar-me aviat i ajudar a casa tant com pogués. De fet, no hi havia pas cap altre remei; ella era fora tot el dia; si jo volia dinar i tenir roba neta per posar-me, bé m'havia d'espavilar. Em trobava fregant els plats del sopar quan va picar la Rosa a baix. Eren dos quarts de deu, tot just, molt aviat per un dia feiner. Per la veu semblava alegre, i ho estava sens dubte, va pujar les escales tot cantant i em va saludar amb un somriure d'orella a orella i un petó, que em van fer saltar el cor de joia. Mentre jo acabava de fregar, m'explicava que havia trobat el seu tutor, i que havien parlat dels crèdits que li quedaven pendents per el curs següent, etc... Jo no la mirava, però li escoltava la veu meravellada, perquè era (és) musical, com un reguitzell de picarols que formessin paraules. Vam acabar prenent un cafè al sofà del menjador, i no éren les onze quan ja érem al llit, besant-nos novament, i la meva mà dreta lliscava per l'escot del seu jersei fins a allotjar-se a l'espai entre els pits.
Jo estava afamada després d'una setmana d'abstinència, i ella potser també, perquè no va fer ni va dir res per aturar-me. Un cop més (ja ho havíem convertit en un art) vam aconseguir treuren's gairebé tota la roba sense deixar de besar-nos. Aquest cop, però, vam tenir un preliminar preciós, dolçíssim. Ella es va ajeure mentre jo li acaronava el cos. Vaig aturar-me especialment als pits, naturalment; li queien cap als costats i jo els redreçava dolçament amb les mans. Feia que els mugrons, que encara eren adormits, apuntessin cap al sostre, però així que les deixava anar, les mamelles tornaven a caure a banda i banda. Jo somreia mentre jugava; ella també, però estava envermellida, com si li fes vergonya la forma com jo admirava la sublim bellesa del seu pit. Finalment, vaig acostar la meva boca a la seva i ens vam besar mentre refregava els meus mugrons amb els seus. Un cop i un altre em movia endavant i enrera mentre la meva llengua recorria tots els racons de la seva boca. Vaig fer anar la mirada enrera només un moment. Vaig veure el meu mugró esquerra, com xocava amb el mugró dret de la Rosa, i ambdós tremolaven en col·lidir. Però els mugrons d'ella es trobaven a més distància l'un de l'altre que no pas els meus, degut a la particular caiguda lateral dels seus pits. Això provocava que hagués de moure'm fent una S damunt d'ells: dreta, endavant, enrera, esquerra, endavant, dreta, esquerra, enrera, etc... Ella callava, jo respirava fortament, amb uns esbufecs que a poc a poc s'anaven convertint en gemecs. Vaig incorporar-me i vaig acoplar el meu sexe al seu, mentre em recolzava a la paret amb els braços. Vaig començar a empènyer suaument, perquè ja estava al punt, i podia sentir el primer plaer acostant-se. Però era molt aviat, i ella encara es trobava en un estat molt primerenc. Vaig inclinar-me damunt seu de nou, però sense deixar anar les mans de la paret, i ella va aprofitar-ho per llepar-me els mugrons, amb els ulls tancats, com qui assaboreix un caramel. Vaig fer-la passar d'un a l'altre, i ella mantenia la llengua fora, mentre esperava que el mugró dret se li posés a tir. Llavors, vaig recomençar els meus moviments en forma de S, de manera que els mugrons ballaven damunt d'ella i rebien un cop de llengua que els feia vibrar, cada cop que la trobaven. Però la meva figa continuava fregant amb la seva mentre fèiem aquest joc, de manera que tot d'una, vaig sentir un orgasme que s'acostava galopant. Vaig accelerar els meus moviments; cada contacte dels meus mugrons amb la seva llengua era electritzant, i tot plegat amb el rerafons del plaer humit que creixia dins meu. Finalment, els meus moviments es van tornar gairebé violents. Vaig abraçar-m'hi amb força, mentre culejava damunt d'ella, i em vaig escórrer sobtadament, estremint-me, amb un orgasme agut, que em va fer cridar de valent, tant per intens com per inesperat. La meva actitud hauria fet desmaiar ma mare, si m'hagués vist; el meu cos nu, blanc i prim, recargolant-se damunt de la Rosa, a la recerca del plaer, mentre emetia uns xiscles, que no hauria reconegut com a meus. Ella reia. "Ja estàs...?" va preguntar.
- Sí - vaig fer jo, esbufegant - . Perdona, és que m'ha vingut de cop i no el sabia (volia?) aturar...
- Jajaja, tranquila, no passa res. A mi també m'ha agradat.

Vam jeure estirades mentre jo descansava, però ella no estava cansada, és clar, i tenia ganes de gresca. Es va col·locar damunt meu, tot dient. "deixa que ho provi jo això". I va repetir el procés. Però ella no es podia recolzar a la paret i mantenir els seus pits a prop de la meva boca, de manera que recolzava les mans damunt el matalàs mentre movia els pits damunt meu, sacsejant-los. Per ella devia ser com fer flexions, perquè recolzava tot el pes del cos als braços, però jo estava flipant. Seguia els moviments d'aquells enormes pits amb ulls al·lucinats, i amb la boca oberta i la llengua fora. Tot plegat ben còmic, suposo, però jo no pensava allò en aquell moment. Cada cop que els mugrons eren al meu abast els caçava amb la llengua, i mirava de retenir-los, però se m'escapolien tot seguit. Ella continuava movent-se damunt meu, però devia fer un esforç considerable, perquè finalment, es va deixar anar, i em va esclafar amorosament amb el seu cos. Llavors em va posar la ma a l'entrecuix, i va començar a follar-me. Jo li agafava un pit amb cada ma, els espremia amb força i li fregava els mugrons amb els polzes; vaig témer fer-li mal, però ella no es queixava, continuava burxant-me amb un posat seriós. Finalment, veient que ella no s'aturava i que jo ja havia encetat de nou el camí cap a l'orgasme, vaig obrir les cames de bat a bat, i vaig demanar-li a cau d'orella que em llepés. Ella ho va fer amb els ulls clucs, i jo em complaïa observant-la. Llepava amb dedicació, lentament, com si s'hi hagués dedicat durant anys; veient-la ningú hagués dit que només quinze dies enrera no havia vist cap figa d'aprop llevat de la seva pròpia. En aquest punt, a mi m'agrada que la meva parella acceleri els cops de llengua, per cercar ja l'orgasme; però ella ho havia entès com un preliminar, de manera que va tornar a ficar dins meu tres dits de la seva ma dreta, i va començar a penetrar, observant-me, sense moure's d'allà baix. Jo de primer la mirava i somreia, però de seguida vaig tancar els ulls i vaig inclinar el cap enrera, per començar a gaudir de l'orgasme. En culminar, vaig tensar tot el cos; ella m'agafava la ma dreta amb la esquerra mentre amb l'altra continuava fent entrar i sortir els dits, cada cop més i més depressa. El plaer va ser agut, agudíssim, però breu. Vaig fer un seguit de xiscles, i vaig exclamar. "Ja, ja...", perquè ella s'aturés. Però no vaig voler entrar en un període de relaxació. Tot seguit vaig besar-la amb passió i em vaig proposar de sentir-la cridar per primer cop aquell dia.
Vaig fer-li de primer amb la ma dreta, com havia fet ella, però sense preliminar, movent el meu ventre contra el seu, mentre la mirava. El meu rostre era a tocar del seu, però no vaig fer esment de besar-la. Volia observar les seves reaccions; aquest joc va durar uns tres minuts. Ella em mirava, somreia, mirava a banda i banda, inclinava el cap enrera, bufava... Finalment va començar a gemegar; jo podia notar la mullena a la meva ma dreta, i fins i tot sentia una mena de xipolleig, que es repetia en ficar i treure els meus dits, un xop-xop rítmic. Ai, pobres dels llençols! Finalment, ella es va escórrer sostenint la meva mirada, badant la boca, amb gemecs llargs i sostinguts, d'aquells que tant bé li sortien, i que tant em posaven a mi. Vaig aturar els meus moviments i em vaig estirar al seu costat; esbufegant totes dues.

- Què tal? - vaig dir jo.
- Molt bé, tia - va respondre, mentre mirava d'agafar alè - . Jo també ho trobava a fal
tar. - I va riure, i a mi em va agradar molt que digués allò, i vaig riure amb ella.

No va passar ni un quart d'hora que ja tornàvem a cardar. Les dues a l'hora, semi-inclinades damunt del llit, besant-nos a intervals i movent el cos rítmicament, seguint el ritme de les mans. Recordo que vam estar poder mitja hora movent-nos sense parar d'aquesta manera, i sense dir res. Només se sentien els esbufecs de totes dues, i de tant en tant, una rialleta. No sé perquè, el plaer semblava que trigava, però m'era ben igual. M'hauria quedat sempre més així, abraçada, cardant i éssent cardada. Utilitzava les meves sensacions per guiar-me amb les d'ella, cosa que suposo que no s'ha de fer, però era útil en aquelles circumstàncies. I la sensació de plaer psicològic era indescriptible; l'onejar del seu cos damunt meu esdevenia una dansa de plaer, de poder i de joia, com una cançó que es sent amb el cor i no amb les orelles, i que acaba per esclatar al bell mig del propi sexe, i que finalment es resol en gemecs i crits i exclamacions de plaer físic, el contrapunt terrenal del plaer espiritual.

Però la dansa continuava; la seva ma esquerra era a la meva esquena, però la meva esquerra fregava suaument els pits d'ella, tot i que havia de ficar-la d'alguna manera entre ella i jo, perquè el seu pit s'ajuntava amb el meu, gairebé d'una manera amorosa, podríem dir. Jo mantenia una uniformitat notable amb els meus moviments, però ella anava variant-los subtilment, arquejant la esquena, o separant més les cames. Vaig encetar una sèrie d'orgasmes consecutius amb un de molt agut, que em va fer serrar les dents, de manera que els meus gemecs es tornaren ben estranys durant un moment. Ella responia gemegant també, i va deixar anar una rialla entremig, com si la divertissin els sons que jo feia. En acabar el meu orgasme, no vaig dir una paraula, volia continuar; vaig llepar-li el rostre, el nas, les galtes, la boca, tot, i ella reia, però mirava també de llepar-me la cara. Jo no volia llepar res més, per por de trencar l'harmonia que havíem assolit amb aquella postura. Ella va assolir l'orgasme cridant amb força, i ja no reia i jo mantenia el ritme sense defallir; vaig acompanyar-la també en els crits, però ho vaig encadenar amb el meu segon, que va ser diferent al primer, menys intens, però més llarg. Crec que va ser el primer cop en què mentre ella i jo cridàvem a l'hora, no vaig pensar que fos ridícul, ni se'm va escapar el riure (a ella tampoc!). Ens ho preníem seriosament, de manera que el recital va continuar una bona estona més. Quan ella va haver acabat el seu segon, jo continuava fotent-li canya, tot i que la ma començava a queixar-se'm. Aleshores ella va parlar novament: "Com vas?" va dir, i vaig contestar que molt bé. I era cert, perquè ja dic, m'hi hauria passat la vida amb aquella dansa del plaer que representàvem totes dues damunt el llit. Vaig demanar-li si estava cansada, em va dir que una mica; li vaig demanar un tercer i va dir que d'acord. I tota aquesta conversa mentre ens continuàvem cardant mútuament...! De manera que vam seguir amb la gresca, i jo esperava el meu tercer, però també estava pendent de les reaccions d'ella, que ja no em besava, sinó que em cardava amb la mirada perduda, i molt seriosa, com si no es trobés a gust. Però jo redoblava els meus moviments, i la penetrava amb tres dits, molt endins aquest cop. Finalment, vaig començar a fregar-li el punt G, i ella va tancar els ulls i va començar a gemegar suaument. En aquest punt, els seus moviments van esdevenir un xic erràtics, com si ja estigués cansada, o es perdés en les seves sensacions de plaer. Jo encara era lluny del meu tercer, però ella ja encetava el crescendo, de manera que vaig permetre que l'acabés. La figa li regalimava com una mala cosa, i els dits em relliscaven a dins, però ja era igual, ella va aturar els seus moviments i em va abraçar amb tots dos braços mentre la follava. I va ser així, mentre ella s'estremia abraçada damunt meu, i jo podia sentir la mullena que baixava i baixava allà baix, quan va arribar el meu orgasme, inesperadament. Vaig xisclar amb força, diverses vegades, perquè el plaer era intensíssim i un cop més, els meus crits es van confondre amb els seus, si bé els d'ella eren menys aguts i més llargs, de manera que es complementaven, com dues veus que cantessin. Vam acabar doncs per abraçar-nos amb força mentre culejavem totes dues, ja les mans fora dels nostres sexes. Ella panteixava amb els ulls clucs i semblava com si no fos allà; era, evidentment, un orgasme llarg, dels que et deixen una bona estona aclaparada. Vaig deixar-la per anar al servei. Vaig travessar el pis tota nua, i això m'encantava, era part de l'encís de tot plegat. Una imatge fugàs em va travessar la ment: ella i jo vivint plegades, en un piset petitó, traient-nos la roba així que entràvem a casa, i cuinant i fent vida ben conilles; i cardant pels descosits, naturalment, en qualsevol ocasió, en qualsevol lloc, a la cuina, al menjador, al terra del rebedor, on fos. Vaig fer un sospir ben audible; la imatge va marxar tant sobtadament com havia arribat. Encara bo que els somnis són de franc!

Quan tornava a l'habitació ella encara era al llit, nua, recolzada de costat, mirant-me, amb els cabells esbullats i el cos encara relluent de suor. Vaig aturar-me un moment al llindar de la porta per observar-la. Tenia les cames estirades, els turmells creuats i els peus li sobresortien del llit. Uns peus petits i força macos, que em despertaven un desig estrany, com de besar-los i llepar-los. Els malucs formaven una ampla corba, i al bell mig, el borrissol, fosc i càlid. Més amunt, el melic, i més amunt encara, les dues llunes d'encanteri, els dos cérvols grassonets i juganers, el focus, el centre i la culminació de tot el seu atractiu. L'un encarat cap a mi, amb l'aurèola rosada i el mugró ara relaxat, que relluïa. L'altre aixafat pel seu braç esquerre, que apuntava cap al mirall de la paret, com si volgués veure-hi reflexada la seva bellesa. Els cabells arrissats li penjaven i li emmarcaven el rostre; el nas lleugerament aixafat, les celles perfectes, els llavis tant dolços. M'hi hauria passat hores, però calia moure's, no teníem pas tot el temps del món.

Vaig suggerir-li d'anar-nos a dutxar. "Una dutxa curteta, eh?" va dir, i vinga, de cap a l'aigua totes dues! No hi vam fer pas res, tot just ensabonar-nos plegades; jo en gaudia molt resseguint-li els pits, que em relliscaven entre les mans, amb l'aigua i el sabó. Però en pocs minuts vam enllestir-ho, i vam tornar al llit.

Allà vaig besar-la novament, i ella em besava i em llepava, i de nou vaig disfrutar veient com em llepava els mugrons, i com els repassava amb la llengua i els ulls clucs, i semblava que en gaudia més que no pas jo. Vam iniciar un 69 de costat, però abans d'arribar cap de les dues, em vaig desenganxar moguda per un desig sobtat, i vaig començar a resseguir-li les cames amb la llengua. Ella es depilava, és clar (com jo mateixa, tot sigui dit), i podia notar-ho mentre anava baixant amb la llengua cames avall. Semblava que no s'acabaven mai. Un cop vaig haver arribat als peus, vaig tornar cap amunt i vaig demanar la Rosa que s'estirés més enrera, fins gairebé tocar la paret amb el cap, i em vaig estirar encarada a ella. Vaig demanar-li que em clavés el peu a la figa, i jo vaig fer el mateix. De primer ens vam fer un tip de riure, però jo anava ja tant cremada, que ben aviat vaig començar a posar-m'hi amb més rigor. A mi ja m'anava bé, però ella no semblava que ho entengués gaire. Finalment em va dir "Uf, espera, espera, Anna...", i ens vam desenganxar. Vam tornar al 69, i el vam continuar fins a l'orgasme, però no vam poder sincronitzar-lo gaire bé. Ella continuava lubricant com una bèstia, i vaig quedar ben molla, però vaig aconseguir que s'escorrés a base de bé. El meu me'l va fer ella després amb dos dits, i encabat ens vam quedar allà estirades, deixant que el plaer s'esvanís enmig d'abraçades i carícies mútues. Vam romandre una estona més ajagudes, parlant de foteses, fins que el meu sentit del temps em va advertir que anava sent hora de moure's.
Vaig llevar-me tot dient que potser anava sent hora de vestir-se, però ella va aixecar-se també, s'hem va atansar i em va fotre ma a la figa allà mateix.
- Espera't... - va dir - Que no hem acabat...
- Ostres! - vaig dir jo - No te reconec... - I semblava gairebé com una menció o un retret de la reticència que mostrava sovint a fer l'amor. Però no ho era pas; era una profunda complaença de veure que es desinhibia fàcilment quan es trobava amb mi.

Ens vam besar mentre m'empenyia suaument cap a l'armari. I allà em va follar dempeus, amb la ma, amb força, sense desenganxar els seus llavis dels meus. Però abans que jo arribés, vaig dir, sense alè que un moment, que anéssim al llit, i allà ens vam cardar mutuament amb les mans, i un cop més vam cridar a l'uníson. Hi va haver un moment en que els nostres gemecs s'ajuntaren i sonaren a l'hora mentre totes dues empenyíem. I va ser aleshores, quan mirant-la fixament i somrient, mentre esbufegava i entre crits de plaer, sentint que un orgasme dolcíssim s'acostava, vaig dir-li que la estimava.

- Buf...! Uf...! T'estimo...! AAAAHHHH!!!! T'estimooooo....!!!!

I ella va somriure, però no va dir res. Només em clavava els dits; aleshores el tàndem sonor que formàvem es va trencar, i els seus crits es van desincronitzar dels meus, de manera que sonàvem per separat; i els orgasmes simultanis devien sentir-se a tot el veïnat, com una mena de lluita sonora acompassada: "Ahhh! - AAHHH - Aahh! - AHHH!...". Finalment vam acabar i ens vam deixar caure damunt el llit. Vam romandre estirades, l'una en braços de l'altra. Jo repassava el seu mugró esquerra amb la punta del dit, fent un moviment circular, resseguint l'aurèola. I ens vam quedar així, sense dir res, fins que ella va dir:
- Quina hora deu ser?
- Ni idea, ara t'ho dic. - I em vaig desenganxar d'ella a contracor, per cercar el meu
rellotge, que era a la tauleta de nit.
- Un quart i cinc d'una - vaig dir.
- Ostres! - Va fer ella, incorporant-se de cop - He de ser a casa a la una. - I es va vestir a corre-cuita, mentre jo anava al servei i em rentava la cara, que em bullia després de la dolça batalla que havíem tingut. Ens vam besar al rebedor i va baixar corrent les escales, tot dient que l'endemà em trucaria.

I em vaig quedar sola, amb un llit desfet, un llençol tacat i el cos fet pols. Però a quarts de dues, ja ho tenia tot net i estava fent el dinar.

VIII

I així prosseguia la nostra vida en comú (o gairebé) després del nostre pacte. El pensament que de bon principi m'havia aclaparat, i que feia referència a l'inevitable final que allò havia de tenir havia anat desapareixent a poc a poc del meu cap. El futur no existia en relació a la Rosa, només un inacabable present, en que ella i jo érem parella, en tot menys en el nom. Els primers dies jo era tota nervis, pensant en el moment que faríem l'amor; comptava les hores i els minuts. A més, tenint en compte que em trobava desocupada, tenia molt de temps per pensar-hi. Més endavant, però, la cosa es va anar relaxant, i em vaig habituar a no donar-li tanta importància. Només quan ja la tenia a ella als meus braços, tornava la excitació i aleshores em convertia en un prodigi de libidinositat, i li demostrava la meva fascinació per ella de totes les maneres imaginables. I és que ja havia esgotat gairebé totes les possibilitats que es poden donar en el sexe entre dones, amb la excepció de la utilització de certs estris i de certes practiques que anomenaré "anals" per manca d'un terme més refinat.

Però tot això havia d'acabar-se algun dia, naturalment, i jo n'era conscient en el més fons del meu cor. M'imagino però que, de manera inconscient, vaig decidir deixar-li a ella la responsabilitat d'acabar-ho quan ho cregués oportú, com ja havíem acordat de bon començament. Era el millor per a mi, però carregava damunt seu un pes desagradable, que jo no havia previst.

Va ser doncs, poc més d'una setmana després que la Rosa em donés el si, quan va arribar el dia fatídic. Amb el temps que ha passat, ara me n'adono que ella portava temps rumiant com s'ho faria per dir-me que s'havia acabat, i que potser aquell darrer dia no tenia clar si m'ho diria o no. Ho dic perquè vam fer l'amor tanmateix, i per a mi va ser fabulós, i res no semblava haver canviat. Però encabat ella va dir d'anar a fer un cafè, i ja vaig veure que alguna cosa no anava bé.

Mentre cardàvem aquell dia, jo no vaig notar res estrany; a més estava com sempre, excitada al màxim i totalment entregada, de manera que no hauria notat un ase que se m'hagués assegut al damunt. Però pensant-t'hi amb posterioritat, tinc la sensació com si ella no hi fos tota, com si una part de la seva ment ja fos allunyada de mi. I és una pena adonar-se d'això, perquè jo aquell dia era molt feliç, i res no feia pensar el que vindria.
Vam estar una horeta tot just aquell dia, a casa meu. De primer una mica de preliminars i un 69 molt curtet, i després ens va cardar mutuament, però no vam assolir l'orgasme alhora. Jo vaig acabar abans, i ella va treure la ma de seguida, i es va ajeure al meu costat panteixant. Vaig llepar-la uns moments, i vaig fer-la acabar amb la ma; ella era ben molla, però amb prou feines va gemegar a l'orgasme. Ens vam besar i tot havia transcorregut en silenci, amb la excepció dels meus gemecs. Vaig anar al servei i en tornar ella s'estava vestint.

- Ja vols marxar? - vaig dir, de manera despreocupada.
- Vull anar a fer un cafè - va fer ella - Era un quart de dotze, tot just, però vaja...
- Vale, m'apunto... - vaig fer amb to de broma, i em vaig vestir també.
És curiós, però ve molt de gust explicar les coses plaents, i els esdeveniments positius, mentre que les desgràcies i els fets tristos, és millor abreujar-los tant com sigui possible.

Mentre fèiem el cafè em va explicar amb veu trista, que havia estat pensant en nosaltres i en el que fèiem, i que li semblava molt bonic, però quelcom que havia de tenir un final, i que ja ho havíem parlat, i que ja havia quedat clar. I jo que li dic "és clar" amb un fil de veu, mentre sentia un nus a dins meu. Ella parlava sense mirar-me, i sense fer pauses, com si declamés un discurs que ja tenia assajat. I em va dir que li agradava un noi de la universitat, i que volia provar d'agradar-li, i que no podia fer-ho mentre estava amb mi, que li semblava que seria deshonest cap a ell. I a mi se m'acudien milers de rèpliques possibles, però no tenia esma de dir-li res; vaig fer que si amb el cap. Llavors ella em diu: "Vull que sàpigues que m'ho he passat molt bé amb tu, i que he après molt, i que no ho oblidaré mai. Ets la meva millor amiga, i això no canviarà; gràcies per tot". I va allargar la ma cap a mi; les darreres paraules les va dir gairebé plorant. El nus del meu interior es va desfer en llàgrimes i vaig agafar la seva ma, i no podia ni parlar. I la seva ma era calenta, i el seu rostre vermell, i bellíssim. Vaig provar de dir quelcom, però no em sortien les paraules, no podia obrir la boca. Ella va enretirar la ma, com atemorida que algú del bar pogués notar quelcom estrany en nosaltres. Vam romandre uns moments sense mirar-nos, somicant totes dues. Finalment vaig agafar aire amb força i vaig poder dir entre sanglots: "També per a mi ha estat molt maco; gràcies a tu per tot aquest afecte, i per la confiança que m'has fet..." I vaig abaixar la mirada, i ella no deia res. Vaig esperar uns segons, aleshores vaig tornar a mirar-la, fins que ella va posar els ulls en mi, i vaig dir per segon, i darrer cop:

- T'estimo.

Ella no va dir res, però va somriure, amb els ulls envermellits per les llàgrimes. I amb això n'hi havia prou.

Tres mesos després ella ja sortia amb aquell noi, Dani es deia, i me'l va presentar així que vam poder concertar una trobada. Bon nano, guapo, simpàtic. Feien bona parella. Jo no estava pas gelosa, em sentia feliç de veure que la Rosa era feliç. I encara penso així. Els moments que vam compartir formen part ja del passat, però sempre quedaran dins el cor, com una llum resplendent que mai no s'apagarà. I com deia Joan Manuel Serrat:

"No fou aquell un temps perdut..."

- Juliol del 2006 -