Sirena

Un relat de: eddie

Quant temps, Sirena, des d'aquella tarda d'estiu. Ens ho vam passar molt bé, com de costum. I vam anar a la platja, tant que t'agradava. Te'n recordes, de com ens vam dir adéu? Al parc, al capvespre. Vaig mormolar una frase, t'ho vaig dir a l'orella. Com era? Ens trobem aquesta nit, en una fulla de tardor.
És una sensació estranya, veure't ara davant meu. Com si hagués berenat més galetes del compte, tinc un pessigolleig molest a l'estómac. M'imposes un cert, respecte, com sempre has fet. Em poso nerviós, em refrego les mans i em toco la barbeta com si hi tingués una d'aquelles picades de mosquit tan emprenyadores. T'he trobat molt a faltar, a tu i la felicitat que sempre irradiaves i que tant em pujava la moral com ningú realment fa. I la teva pell daurada del sol, i salada de l'aigua del mar que feies teu. El nois de la classe es reien de mi quan em veien sol, i es mofaven quan deia que el dia que menys s'ho esperessin tornaries i els deixaria amb un pam de nas. I que seria més feliç que tots ells junts. I mira't, aquí estàs. Però que sàpigues, Sirena, que m'has fet patir. Però t'ho perdono, perquè estic content, i perquè un d'aquells dies d'estiu ens vam prometre que mai res ens faria barallar-nos. Segur que encara ho tens present.
Hauries de posar-te al dia de totes les coses que han passat. Res important, la veritat. Els nois estan bé, i en Charles el peluix està més simpàtic des que li vaig comentar que tornaves. A mi m'ho va xerrar la tieta, per si vols saber qui t'ha xafat la sorpresa. No li tinguis en compte, pobra. Ha envellit, però segueix entusiasta com sempre. I prepara el mateix te amb llimona que tant t'agrada. Ara sempre m'haig de beure el teu got, i em fa mal. He après coses. Sé, per exemple, que tothom acaba morint, per molt que te l'estimis, i que no només creixem físicament. Però això últim no ho acabo d'entendre. Ja m'ajudaràs, suposo, tu que ets tan llesta. Ho segueixes sent, oi? Després he après altres coses menys complicades, com que Mèxic no està a Amèrica del Sud, sinó que està a Amèrica Central. I mil coses més que no deixa de repetir-nos la professora de Geografia. Però ja les deus saber. Què et deia? Sí, que ens podem veure aquesta nit, en una fulla de tardor.
Per cert, no parles ben bé com abans. Has canviat. T'has fet més bonica. Ja t'assembles més a la meva mare que a la meva germana. Et fas dona, Sirena. Però podem seguir com abans, amb les nostres coses. Donar un volt pel parc, i anar a la platja. I parlar, xerrar, dir-nos totes les coses que realment no cal dir-nos, i comentar fins la més insignificant de les coses. Després menjar algun gelat de xocolata o de fruites del bosc, i dibuixar línies a la sorra. I arrebossar-nos amb ella, clar. Ballar fins estar a les fosques, perfilar el nostre vals, cada vegada més professional. I cantar cançons que ningú ha escrit mai. Ens ho passàvem tant bé. Em moro de ganes de tornar-hi. Aquesta nit, per exemple. Tan aviat com puguis.
Sirena, ara sí que no t'entenc. Però com és que em dius que no hauríem de quedar després de l'escola? Jo ho crec fermament, com més aviat millor. Hem de recuperar les tardes perdudes, i viure totes les coses que podrien haver passat i no han passat. És el moment de tornar a sentir com la sal s'enganxa a la pell i les nostres mans s'ajunten tot formant cercles en l'aire. Córrer i sentir el vent a la cara, gaudir de cada segon. Però no, tu no vols. No ets la mateixa, Sirena. Si cal, faré el que tu desitgis. Puc actuar com un home, puc madurar. Demana-m'ho, ho faré. Vols? Si cal, faré el que tu desitgis. No vull deixar morir això. Ja sé que a tot li arriba la seva hora, però Sirena, a les coses boniques també?
No ho sé, què fer. Ara que tornes a marxar. Què has vingut a fer, donar falses esperances? I em dius que hi ha moltes sirenes al mar. No vull saber-ho.
No m'enfado, et comprenc. O ho intento. Suposo que dintre d'un temps ho entendré, quan maduri i aquestes coses. Però, mentrestant, t'esperaré nit a nit, en alguna fulla de tardor.
Em resigno. A pensar que algunes persones creixen de pressa, i que a mi ja m'arribarà l'hora també.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer