Cercador
Símbols arrabassats
Un relat de: Antonio Mora VergésS'acosta un any més l'onze de setembre, el dia en el que tothom es reivindica com l'autèntic valedor de la Pàtria. Tothom a penjar la senyera ! , tothom a cantar - almenys un trosset - els Segadors !.
No costa gens formar part de Pàtries com el Regne Unit de la Gran Bretanya, reduït només a Anglaterra pels qui creuen en coses com : España es una Unidad de destino en lo Universal, que certament costa traduir fins a la mateixa llengua castellana, oi?
Bèlgica, un invent con tants altres, fet per la suma de flamencs i valons, sembla desfer-se per moments; la raó és senzilla : No n'hi ha hagut mai de Belgues !, únicament existeixen en el món real, flamencs i valons; els uns amb vinculacions de llengua i sentiment amb els veïns germànics, i els altres amb els veïns francesos.
Però existeix realment França?, més enllà de catalans , corsos i assimilats, val a dir que el nucli dur, els francesos, descendents dels bàrbars anomenats francs, són una minoria. S'ha de reconèixer però que radical, profundament estulta, i defensora per damunt de tot, dels seus privilegis. I allò de la llibertat, igualtat i fraternitat?, paraules, només paraules!
La mateixa pregunta podem plantejar-la en relació a Itàlia; existeix?; rotundament , no!
Contràriament, la Confederació Helvètica, Suïssa pels reduccionistes que dissortadament trobem per arreu, existeix, creix, i possiblement malgrat les seves diferències, la senten tots plegats com la "casa comú ".
I Espanya?, la pregunta suscita més preguntes; quina Espanya?, la dels toreros i manolas? ; la dels xulos de Madrid?, la dels vestits regionals?; la de vuelva usted manaña?; la de los perros catalanes?; aquestes que són bàsicament una, grande y libre, dissortadament existeixen. La de les persones iguals davant la llei; la del dret a l'ensenyament, la sanitat, la vivenda, aquesta encara no; diuen que properament, però senyors aquesta història ja dura massa!
Ells un any més, s'amagaran darrera dels símbols! ; se'ls faran seus per un dia! Però com l'hàbit no fa el monjo, tampoc la barretina, la senyera, el cant dels segadors , fan un català!
L'11 de setembre és el dia dels qui remenen les cireres, dels qui - literalment - s'unten d'oli els dits; la resta de dies de l'any - amb l'excepció potser també de Sant Jordi - son dies "catalans" , en els que sense símbols, ens toca resistir en l'esperança que també aquí finalment s'imposarà la raó, ja sigui per la via de la divisió [ com a Bèlgica ], ja per la de la cooperació com a la Confederació Helvètica [ Suïssa, si us agrada més ].
Paciència catalans ! ; sembla que trigarà força a arribar el "nostre" juny !
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.