silencis

Un relat de: almongui

Silencis que et fan tancar els ulls i poder rumiar. Si et deixes anar veus camps, flors i a tu mateixa dançant amb el camisó de la teva àvia despentinada. Rius en pensaments, pateixes en realitats. Si el dia a dia és feixuc, l'hora a hora és l'eternitat. Deixa estar el rellotge i mira l'horitzó llunyà que et mostra la natura morta del quadre del teu avi. Records abonyegats per boires matinals després de deixar els teus fills a escola, et permeten estar amb tu mateixa, tot i estar envoltada de mirades obscenes cap al teu pit. Resisteixes i dius que tot va bé, però les enyorances juvenils et retornen sense perdó i sense avisar. Són aquells maleïts pensaments que t'inundaven de joia cada mitja tarda i que ara han deixat de motivar-te.
Estimaves els teus avis, ho sé. Però han mort i t'has de masturbar per poder oblidar. Ni que sigui fins demà.

Comentaris