Canons

Una escopeta de canons retallats és el meu somni. El misteri per aconseguir-la em motiva. Haig de seguir tants passos!. Oh, quan la tingui, presumiré caminant amb ella pel carrer; tothom em mirarà. L'acariciaré, li parlaré i fins i tot dormiré amb ella. Quin gust sentir el fred dels canons entre els meus braços. Podré atracar bancs, si; encara que no em fa molta il.lusió la cosa dels diners, preferiré fer hostatges i fer-los patir una mica. M'agraden molt les dones quan posen aquella cara com d'histèria. També podré entrar als supermercats i matar una quinzena de clients després de fer punteria amb les llaunes de Coca-Cola. O quan em molestin; per exemple, un conductor que toqui la botzina darrera meu. Sortiré del cotxe, la carregaré amb una mà i després de trencar amb la culata el vidre del davant se la clavaré als morros. Dispararé si em vé de gust, i si no riuré.
M'hauré de concienciar. Quan dispari, haig de fer cara de dolent; això fa respectar més.