Si sabés que tinc poder

he redescobert aquesta altra joia, que ara recordo que vaig llegir en el seu dia i que, malauradament, vaig deixar de comentar, suposo que pel problema de sempre.... massa relats a llegir i comentar i poc temps per fer-ho... Però me n'alegro "un montón" d'haver-lo retrobat gràcies a la nostra "gresca" particular....

I a més, l'entenc millor avui que llavors, recordo que em va sorprendre l'últim vers..."t'ocultaria la mirada".... avui l'entenc com que podries tranquilament tapar-li els ulls perquè tindries l'absolut convenciment del seu amor, no et caldria rebre la seva mirada per saber-ho,... sabries que ell està tan en tu com tu ho estàs en ell...

De nou magnífic, i mira..... comentari capicúa, apa!

PD.1 El "d'aixòssssss..." era una "picada d'ullet"... a veure si aconseguíem "matar" el maleït tema.... però el contingut del missatge no era conya.... volia dir-te que crec que et faré cas... i que tu podries fer el mateix (encara que ja veig que estàs "construint" el teu premi i m'alegra molt saber-ho).

PD.2 Doncs sí, si no hi tinguessis inconvenient, potser podries donar-me'l i així també tindries el meu .... i no aniriem de Coment en Coment, tot i que és un plaer fer-ho... m'obligo encara més a descobrir-te...
Podries deixar-me'l en un lloc estratègic... ho dic per si no vols una allau de fans escrivint-te...

Fins aviat, adaçarba 1!

Kina ilusio. Aquest poema no ma agradat tant com el de la teva neboda (trobo ke te mes sentiment), però també està força bé. Potser si l'haguessis allargat un poc més hagués quedat millor, però si tu creus que aixins està bé allà tu.

Bé, aquí acaba el meu Coment amb retard, dw!!!

P.D: el meu poema preferit, de tots els que te llegit (que no son poks, el ke passa es ke no els he pogut komentar) es, sens kap dubte, El Rellotge. DW

M'ha encantat el teu relat, igual que molts dels teus altres relats. És cert, seria una passada tenir aquest poder. Segueix així. Petons.

Hola Llibre:
Si poguessim tenir aquesta poder seria meravellòs, pro penso que la ROSAP crec que te raó, sabriem massa.
El que si et puc dir, es que tu tens el poder de encisarme cada vegade que et llegeixó.
M'agradat molt el teu relat.
Una forta abraçada.

Un poder per enviar els nostres pensaments a distància, per veure'ns reflectits dins dels ulls de l'altre, potser per saber com som i qui som en el seu cor...
Llavors potser sabríem massa coses i l'evidència desfaria l'encant del misteri...

Aquest desig per tenir una relació on els cors i els caps formin un sol univers, on tots els sentiments i sensacions s'acaronin i s'acovin en el mateix llit, crec que sempre ha format part d'un somni en un moment determinat de la nostra vida, però no crec que resultes positiu, doncs cadascú necessita el seu espai vital dins del seu cap i del seu cor...
M'ha fet pensar molt el teu poema, m'ha arribat subtilment molt endins...

La Conxa diu que els meus comentaris semblen relats. I és que no m'en adono i perdo la noció del temps. Moltes vegades penso que ja no sé si m'agrada més escriure o comentar.
Una abraçada molt gran!

ai Llibre, ara li deia a la Rosap que després de llegir els seus comentaris, encara em qued més curta de paraules .... gràcies en nom de Madò Barò, pobra dona, sempre ho he dut damunt la conciència ... no saps les putades que li arribarem a fer ...

abraçaferradespetonsbesades

Conxa