Si poguessis llegir-me la ment…

Un relat de: solarin

Si poguessis llegir-me la ment, no hauria de buscar ni les paraules ni el moment per dir-te el que penso, allò que crec que sento. Si poguessis llegir-me la ment sabries que he estat esperant durant molt de temps algú com tu.
Que no ho veus? M'has de descobrir, atrapar, acorralar perquè no pugui tenir més escapatòria que dir-te la veritat: que ets l'únic que escolta les meves bestieses amb interès i l'únic que, quan em mira, em fa sentir algú. Ets la persona que, d'unes lletres, ha construït un món per poder fugir del real, un món on t'espero, desitjosa que vinguis a trobar-me.
Llàstima que no puguis llegir-me el pensament…

Comentaris

  • Hola solarin![Ofensiu]
    ROSASP | 08-12-2005

    Sembla mentida com moltes vegades no es pot llegir en el gest i la mirada tants sentiments i emocions que no es poden contenir.
    Ningú que senti aquestes precioses i valuoses sensacions al costat d'un altra persona, pot defallir en l'intent de fer-li arribar el missatge sigui com sigui. Si cal, es va a cursets telepàtics...
    En fi, endavant amb l'escriptura!

    Una abraçada!

  • em sento identifikat[Ofensiu]
    rumbdellop | 08-12-2005 | Valoració: 9

    si d vegades, ki dessitjo ke u faci, em poguès llegir la ment, seria fantàstik! ;)

    petons sortollosos

  • No...[Ofensiu]
    AVERROIS | 08-12-2005 | Valoració: 9

    ...pots esperar que et llegeixi la ment, si alguna cosa vols has de lluitar per ella, la vida passa ràpid s'ha d'apropfitar cada segon. M'ha agradat el teu escrit. Una abraçada.

Valoració mitja: 9