Si la veus...

Un relat de: senyoret_donyet

Conta-li que estic content,
I parla-li de rialles...

Digues-li, si la veus, que
Al trenc d'alba cada dia,
Recordaré el que sentia,
Un segon abans d'un bes.

Conta-li que solc cridar,
El seu nom en mig del mar.

Digues-li, si la veus, que
Els migdies i els matins,
Els pase somiant camins,
Al seu cos per al meu alé.

Conta-li que soc valent,
I que mai no perc batalles...

Digues-li, si la veus, que
Se m'esgoten les vesprades,
Al seu somriure arrelades,
En un segon i un no-res.

...

No li contes, per favor...
Que ja no sé que es l'amor.

No li digues, si la veus,
Que les meues nits són llants,
De lent cor i buits gegants...
D'enveja sana als amants.

...

No li contes que he oblidat,
Com m'exprimía les mans.

No li digues mai, amic,
Que no se com cada nit,
Em concedía un desig...
I em portava a l'infinit.

...

Dona-li els meus records,
I regala-li un gran bes.

Explica-li que val molt,
I que sempre la voldré.

I demana-li perdó,
Parlant com si fossis jo,
Perque de mi, no sap res,

I per dir-li, (fes-la seure)
Que no la tornaré a veure...
MAI MÉS...

Comentaris

  • Quin poema, senyoret![Ofensiu]
    - | 30-04-2009 | Valoració: 10

    Et felicito noi, has escrit un poema preciós, i amb un final molt emotiu.
    M'ha encantat, de debò.

l´Autor

Foto de perfil de senyoret_donyet

senyoret_donyet

18 Relats

37 Comentaris

23964 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Des de Carcaixent, La ribera...un jove del 90 amb ganes de molestar al món amb la seua poesia imperfecta...