si hagués sabut que no et tornaria a veure...

Un relat de: Equinozio

si hagués sabut que no et tornaria a veure...

... hauria conservat la teva pell
en el capoll d'una rosa
i l'hauria protegit amb la seva
fragància enamoradissa.

... hauria bufat tots els petons
dels meus llavis amb l'alè de l'ànima
fent-los quedar-se sobre els teus llavis,
ara secs d'amor, per humitejar-los.

Després que et mirés i tu em giressis
els teus ulls, vergonyosos d'amor.

... hauria emmarcat el teu petó
en el meu cor, faltat d'amor,
per fer-ne una poesia passional,
que només compartiria amb tu.

Després de besar-te i sentir
que volies regar més el teu cor.

... t'hauria abraçat fort i suau
amb els meus braços i t'hauria fet
escoltar el meu cor,
que només batega per tu.

Després d'abraçar-te i veure
que no hi havia força que ens separés.

... m'hauria llençat en la infinitat
de la incertesa humana i t'hauria dit,
mirant-te als ulls, T'estimo.

... i si no hagués funcionat
i tu haguessis marxat ...

... hauria begut del Sant Grial,
amb l'única finalitat de tenir
tota una vida de desesperança
per escriure't versos d'amor
teixits sobre els llacs cristal·lins
de les nevades terres de la
fi del món.

... però del que estic segur
és que si hagués sabut que
no et tornaria a veure...
... hauria perdut el meu cor
en el camí de la vida i
hauria deixat d'estimar,
perquè hauria descobert
que no hi ha poeta sense musa,
[...]

Comentaris

  • I si jo hagués sabut[Ofensiu]
    brideshead | 13-07-2005

    abans que havies escrit aquesta meravella, no hauria trigat tant a venir-te a felicitar...

    Claríssimament, és un poema d'amor... podria semblar com qualsevol altre poema d'amor, sempre molt sentits, sempre molt apassionats, però no, no m'ha semblat un poema més. És l'expressió màxima de tot el que arribaries a fer i a dir a una persona que és, en si mateixa, la teva vida, que sense ella, t'estimes més no ser-hi, t'estimaries més la mort...

    Crec que són difícils de superar aquests versos:

    "...
    hauria bufat tots els petons
    dels meus llavis amb l'alè de l'ànima
    fent-los quedar-se sobre els teus llavis,
    ara secs d'amor, per humitejar-los
    ..."

    o aquests:
    "...
    hauria enmarcat el teu petó
    en el meu cor, faltat d'amor
    ..."

    i així, seguiria fins arribar al Sant Grial,
    ...
    amb l'única finalitat de tenir
    tota una vida de desesperança
    per escriure't versos d'amor
    teixits sobre els llacs cristal·lins
    de les nevades terres de la
    fi del món...
    "

    "tenir tota una vida de desesperança per escriure't versos d'amor...", vols dir que només la desesperança et pot fer escriure versos d'amor?.... potser sí que tens raó, però ja m'hauria agradat veure a mi el poema que hauries escrit d'haver sabut que sí, que tornaries a veure aquesta persona....

    Només llegint les introduccions dels teus poemes, es palpa aquest sentiment immens d'amor que et fa escriure... Seguiré llegint, però de moment, deixa'm que et feliciti per la teva sensibilitat en saber transcriure tan bé el que passa pel cor... No sé si vaig errada, al creure que la persona destinatària del teus poemes és sempre la mateixa, jo crec que sí... i voldria saber qui és, per dir-li que llegeixi els teus poemes.... potser canviaria d'opinió, i potser es deixaria tornar a veure...

    Una abraçada, i sí, haig de passejar-me, tot un dia, només per la teva biografia i les teves fotos.... insuperable!

  • " No hi ha poeta sense musa "[Ofensiu]
    kispar fidu | 27-06-2005

    Preciós! M'agrada molt! sobretot el final!!! On dius que si haguessis sabut que no el tornaries a veure haguessis perdut la teva vida, perquè quin sentit té sinó viure quan el teu somni ha desaparegut?

    Tens una forma molt bella de descriure els sentiments. Amb senzilles metàfores que ho comparen tot amb elemenst naturals que els hi donen força.

    A vegades pensem que només tenim un únic motiu per seguir lluitant, per seguir somiant, i ens sembla que al desapareixer tot s'enfosqueix al nostre voltant... però la veritat, és que si intentem obrir els ulls i no deixar que es tanquin en la foscor, podrem observar que hi ha moltes altres coses que ens poden fer brillar i gaudir.

    * La vida és plena de mil detalls encisadors que a a vegades no ens deixem veure *

    No deixis de somiar ni lluitar!

    Gemm@

  • La flama de l'oest | 08-06-2005 | Valoració: 10

    Equinozio, em sorprens , és preciòs. Cada bocí d'aquest poema, em porta a alguna dimensióq ue desconec m'embriaga, m'omple d'infinites esperançes i em dona un tomb al cor! mol bonic!


    Petons i abraçades

  • Traspua tendresa[Ofensiu]
    Arxiax | 08-06-2005 | Valoració: 10

    Cada mot és dolç i bell,cada paraula traspua una tendresa nostàlgica fantàstica, una dolçor impressionant i imponent...
    Veritats dolces, però veritats amargues.... Veritats amb el regust agredolç del temps.

  • quina veritat mes gran[Ofensiu]
    freakes | 04-06-2005 | Valoració: 8

    hola equinozio...m'encanta el teu relat, quant d'amor i passio hi ha entre les teves paraules, ultimament em sento mol identificada ambe ls versos d'amor i una mica aixo que escrius passa de tant entant als mortals, ojala no l'hagues tornat a veure jo tampoc, si ho hagues sapigut abans no el desitjaria com ara...
    ninfadels contes

  • Quina sort..........[Ofensiu]
    obiwan | 04-06-2005 | Valoració: 8

    Poguer llegir.te, poguer gaudir de tanta frescor d'amor, de tant plena enamoramenta, passió i sentiment plegats en aquestes paraules.............................

    Molt bé, i seguèix relatant així

    Obiwan

  • pareix mentida[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 04-06-2005

    que una boca com la teva capaç de destil.lar mots com aquets sigui capaç de engolir-se les patates braves a una velocitat vertiginosa, boca feta per només sentir la cremor de paraules escollides, s'encen amb el plaer dels tubèrculs ardents i fumenjants ... conclusió
    Als poetes també lis agraden les patates braves ...

    Una aferrada de la teva companya en la cursa i en les cremades de qui "pilla" més patates ....

    Conxa

  • Explendid!![Ofensiu]
    Guspira | 04-06-2005 | Valoració: 10

    Quin poema!! M'ha encantat!! Potser perque en cada paraula, en cada vers, he trobat reflexat els meus sentiments...
    "... m'hauria llençat en la infinitat
    de la incertesa humana i t'hauria dit,
    mirant-te als ulls, T'estimo."
    Se m'eriça la pell... Felicitats, continua escrivint versos tant macos com aquests... l'amor és la musa de tot poeta, estigui present... o estigui perdut.... el seu record evoca tantes coses..

Valoració mitja: 9.2

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Equinozio

Equinozio

177 Relats

536 Comentaris

255781 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
i ara puc, al teu costat,
tornar a aprendre poesia,

ja estic preparat,
si et plau,
besa'm.
Camí de Polònia


'perqualsevolcosa'
equinozio arroba gmail punt com

Homenatge a un poeta (Brumari)


#flickr_badge_source_txt {padding:0; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif; color:#000000;}
#flickr_badge_icon {display:block !important; margin:0 !important; border: 1px solid rgb(0, 0, 0) !important;}
#flickr_icon_td {padding:0 5px 0 0 !important;}
.flickr_badge_image {text-align:center !important;}
.flickr_badge_image img {border: 1px solid black !important;}
#flickr_badge_uber_wrapper {width:150px;}
#flickr_www {display:block; text-align:center; padding:0 10px 0 10px !important; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif !important; color:#3993ff !important;}
#flickr_badge_uber_wrapper a:hover,
#flickr_badge_uber_wrapper a:link,
#flickr_badge_uber_wrapper a:active,
#flickr_badge_uber_wrapper a:visited {text-decoration:none !important; background:inherit !important;color:#3333CC;}
#flickr_badge_wrapper {background-color:#FFFFFF;border: solid 1px #FFFFFF}
#flickr_badge_source {padding:0 !important; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif !important; color:#000000 !important;}

www.flickr.com




Equinozio's photos
More of Equinozio's photos





Em dic:
Enric Bisbe Gil