Cercador
Si fós con un Déu
Un relat de: JA ESTEM PARATS STOP- Compartir:
Si fós com un déu
i pogués emmollar-te com jo desitjés,
seria un infidel.
Si fós el teu Amant
em sentiria com un déu , petit,
iconoclasta, però feliç.
Cada dia que se m´esmuny, emmig de dubtes
i incerteses, me´n recordo d´altres paradisos,
d´altres temps quasi oblidats,
del Paranimf, de l´inexistent Eden,
on sou deheses, muses i bruixes
perquè m´heu deixat sol com un gos
I a poc a poc, sense saber-ho
feliç i innocent en ta ignorància
esdevens la darrera partida de pòquer,
el tot o el no va rien plus,
un ful d´amors incofessables,
invisibles, posibles, eterns,fidels
amb orgasmes, fruiments, silencis, pors i tenebres i
tendresa...
molta tendresa.
T´ESTIMO, T´ESTIMO TANT, que
em doldria espatllar-te
el rellotge bio-còsmic de tes hores
malgrat deliri implorant què tes hores girin
envers les sagetes enverinades que et llenço,
per a tocar a rebat, qui sap si a morts
TOTS DOS JUNTS
AMOR DARRER, ho sé, l´últim veritable.
Barcelona CAPITAL sideral
19 de Maig de 2005
Dedicat a J.Carles
Comentaris
-
poeta incultament contemporani, genial ! [Ofensiu]antonvaitot | 31-08-2005 | Valoració: 7
Escrius diferent i això és genial. Ja n'hi ha prou d'escriptura de diari.
Malgrat tot, et recomano que provis de centrar més els temes dels que parles .Prova de fer un poema sobre les cartes de pòquer, i fes-lo amb l'estructura clàssica per excel.lència: el sonet (dos quarets i dos tecerts) però, clar està, deix' fruir la teva psique!
Seguiré llegint-te!
Adrià.
PD. http://www.xtec.es/~dlopez12/como.html No l'he vista però sembla molt interessant. -
HAS DE LLUITAR![Ofensiu]AVERROIS | 12-08-2005 | Valoració: 9
M'he endinsat en la teva poesia i crec que sino estic equivocat, hauries de lluitar per aquest amor, com sigui, de la manera que sigui i amb qui sigui. Molt bé això de "...malgrat deliri implorant què tes hores girin envers les sagetes enverinades que et llenço..." Una abraçada.
-
hola...[Ofensiu]Gemma34 | 26-07-2005
Hola, normalment no contesto els comentaris que em fan, perquè accepto tant les crítiques bones com les dolentes. Jo no sóc perfecte! I l'acceptació d'errors és el primer pas per a millorar-los.
No entens per què el meu protagonista diu que és conforma amb un petó i després desitja més coses. A cas no t'has enamorat mai? No has desitjat algú amb tanta força en que creies que ja en tindries prou en tan sols tocar-li la mà, o olorar-li el coll, o fer-li un petó? De vegades ens pensem que ens conformarem amb poca cosa, i sabem que estem equivocats, però creiem que ens conformarem. I quan aconseguim aquell petit premi, em volem més i més. O tu podries estar amb una noia, amb la qual t'agrada molt i després d'un llarg petó, intens i intercanviant moviments lingüístics no voldries més? Una cosa és el que et deixin fer i una altre és el que tu desitjaries fer. Sol ser diferent!
Per això el meu protagonista es diu a si mateix que només vol un petó. Compara aquest petó en el millor regal que pot rebre d'algú aquí està bojament enamorat.
Quan em dius que tinc altres relats eròtics molt millor que aquest últim, jo no en tinc cap dubte, però, que té d'eròtic aquest últim relat? Ben poqueta cosa.
No treballo només l'erotisme. M'agrada l'humor, i d'altres... O sigui que intento tocar una mica de tot. Dius que n'he fet de millors? No ho dubto. Però quan em vaig posar d'avant de l'ordinador per escriure el relat "Només vull un petó" ho vaig fer per jugar amb el FOSTER, ell havia fet un relat, on una tal Carlota és quedava més sola que la una. I jo li vaig voler canviar el seu final, volia que trobés a un home que perdés el cap per a ella.
No t'enfadis home... Quan agafo un protagonista el faig anar com vull. Ja que a la vida real costa molt, en la ficció els mereixo al meu gust. Ves en conta, que no t'agafi i et converteixi en un príncep gripau... he, he, he...
Un petó.
Gemma34