si estàs trista, no desesperis!

Un relat de: Capdelin

Arriba la tristesa de puntetes
i et toca l'espatlla amb una
fulla seca...

La llum cau com una boira sobre
les coses, ja no les veus
com abans eren
i els teus somnis s'adormen
sobre coixins de llàgrimes
d'estrelles.

No desesperis...

arriba una altra manera d'estimar
més suau, més lenta...

Rere queda
aquell amor adolescent cec
i amb pressa
sobre l'andana d'un tren
i aquell mocador blanc
que acomiada
el record d'aquella immensa
mentida.

Respira...

avui,

TOT t'és possible...

menys ... ell.

i l'osset de peluix
que s'ha quedat sense la teva
infantesa,
t'explicarà ... un conte.

Comentaris

  • Yrch | 15-07-2005 | Valoració: 10

    segur que avui tot és possible menys ell? :( però és que jo només el vull a ell... no vull res més... però potser tens raó... :(
    no et fa res no, si ploro?
    gràcies per deixar-nos llegir els teus poemes... :)
    un petó i una abraçaca!

  • Mai!!![Ofensiu]
    Queca | 15-07-2005 | Valoració: 10

    No s'ha de desesperar mai!! Si somrius, al final tot acaba bé!!!
    Moltes gràcies, no podia haver triat un millor moment per llegir el teu poema.
    Molts petons Capdelín!!
    Queca

  • confia, espera, venceràs![Ofensiu]
    estrangera | 15-07-2005 | Valoració: 10

    tens una delicadesa sorprenent en el tractament de les teves frases. Il.lumines d'esperança tota tristesa. Creus en un futur millor.
    M'ha ahgradat MOLT
    Una abraçada!

  • Amb...[Ofensiu]
    annah | 14-07-2005 | Valoració: 10

    aquest poema tan i tan bonic animes a qualsevol que estigui trist!!

    "aquell mocador blanc
    que acomiada
    el record d'aquella immensa
    mentida."

    Doncs tens tota la raó, si aquell amor era una mentida, val més la separació, encara que sigui trista!

    Quin poema més tendre, més dolç!!

    Anna

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1305721 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )