Si a la guerra

"Si a la guerra"

Vostés pensaran que m'he degut tornar boig per a iniciar la meua xerrada amb tan rotunda i poc ètica afirmació. Bé, he de reconéixer que ha sigut un atac d'egoisme. Sí, sí, he dit egoisme. I no és perquè jo pretenga fer-me amb els recursos energètics i naturals d'uns pobres iraquians, ni que els desitge ser vassalls de tan estúpids governants com són Aznar o Bush, simplement és per un tema de seguretat. Evidentment Aznar va portar una època de seguretat a les nostres llars.

No, no, no, no perquè els soldats foren a combatre el terrorisme internacional, si no pel simple fet que… els nostres pobles, ciutats i barris es van quedar… SENSE SOLDATS!

Es van adonar de la tranquil·litat que es respirava pels carrers mesos enrrere? Vaja, no se vostés, però saber que hi ha més de 2000 soldats passejant pels nostres carrers… No se als seus barris, però jo sóc de barri obrer, i creguin-me, que amb 2000 capdecendrers menys als parcs, mercats i places eixos dies un es passejava pels carrers com si fóra Heidy.

Mirin, perquè es facin una idea els explicaré una anècdota. Jo tinc un amic a Singerlín, Santa Coloma, que feia cap a 15 anys que no podia baixar al carrer, i eixos dies el podies veure córrer entre un "zum-zum zum-zum" com si es trobara en un anunci de compreses, o prendre el sol als parcs com si fóra un paó. I és que pobre home, després de 15 anys bronzejant-se després d'unes reixes ja pareixia un codi de barres.

I la tranquil·litat de comprar-te un paquet de tabac i saber que t'ho podràs fumar sencer sense escoltar el típic "oye nen". Per no parlar dels xavals que porten les pizzes amb moto, que arribaven a casa feliços com una mala cosa. Si l'altre dia va arribar un que no em va voler cobrar. "a mi, mentre no em roben la moto…" em Deia.

Perquè pensen que eixa gent, bé gent… vaja, els militars també viuen d'aliments sòlids, encara que els compren en el Mc Donalds, i això, la gomina, les entrades a fosques discoteques, la medicació, els mòbils de sèptima o octava generació que fa dos setmanes que no canvien, s'ha de pagar, i… bé, almenys a l'exercit no roben.

Bé, que robar roben igual, perquè de totes maneres paguem nosaltres, però mira, almenys t'evites l'esglai, la navaixa, la xeringa… i mira ja s'ocupa Hisenda que són uns lladres més sofisticats i menys rudimentaris.

Vaja, que no vull que pensen ara que sóc un bel·licista, però… que si han de tornar m'alegre pels pobres iraquians, però home, ja que els porten a tants milers de quilòmetres no tornaran sense aprendre res, almenys que coneguen el país.

I, bo… quina millor manera de conéixer-ho que des de l'aire, amb tota la perspectiva que dóna un helicòpter (per dir quelcom). No hi ha color, amb les boniques estampes dels destres pastors iraquians practicant amb la fona a les belles i àrides estepes situades entre aquells dos rius, el Tigris i l'Eufrates, bressol de la civilització.

Però no, agafa Zapatero i els torna. Que val, que molt bé, que no a la guerra i tal, però que tampoc feia falta tanta pressa. Que els podien haver muntat uns autos de xoc o quelcom així al mig del desert, que a eixa gent sempre els agraden. Si no fixen-se en eixos dies, quina terrible conjunció! 2000 capdecendrers amb l'adrenalina al límit per no poder continuar perseguint terroristes internacionals, i…

Bé, segur que tots vostés ja saben la impotència que produeïx no poder perseguir terroristes internacionals. Vaja, que es veu que la frase més repetida a l'avió a la tornada era… bé, a banda del "oye nen", "llàstima amb el poc que ens va faltar per a trobar les armes de destrucció massiva…"

Però això, que… terrible conjunció! Pam, ens van posar l'Eurocopa!!!! No!!!! Ja estan els carrers plens de militars insatisfets creient que podran celebrar una victòria!!!! IL·LUSOS!!!!!! Bé, això només demostra una cosa, i és que els Espanyols no tenen memòria, o almenys no els dura per més de 4 anys. (La qual cosa explica moltes coses)