S’ha trencat el blau – XXVIII

Un relat de: sants78
Gel,
deserts de blanc
i el blau fred blau d’una mirada
que rallaria el diamant.
No hi ha nades,
ni ictineus,
ni homes lliures sota les ones.
El Sol surt,
però no escalfa,
cega i crema reflexat en el blanc.
I la Terra esdevé sinistre,
com els somnis i molts records.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

487959 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]