Cercador
S’ha trencat el blau – XXVIII
Un relat de: sants78Gel,
deserts de blanc
i el blau fred blau d’una mirada
que rallaria el diamant.
No hi ha nades,
ni ictineus,
ni homes lliures sota les ones.
El Sol surt,
però no escalfa,
cega i crema reflexat en el blanc.
I la Terra esdevé sinistre,
com els somnis i molts records.
deserts de blanc
i el blau fred blau d’una mirada
que rallaria el diamant.
No hi ha nades,
ni ictineus,
ni homes lliures sota les ones.
El Sol surt,
però no escalfa,
cega i crema reflexat en el blanc.
I la Terra esdevé sinistre,
com els somnis i molts records.
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
487959 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal