S'ha trencat el blau - XXVI

Tornar al mateix lloc,
mil anys més tard,
amb unes quantes vides de més
acumulades a la pila de les derrotes.
Tornar a un port que s’ha convertit
en un escull per enfonsar-me
i naufragar
als teus ulls
com fa 90 dies que no faig,
nit rera nit,
entre ansiolítics i música,
insomni i intents de poemes
massa viscerals i poc estètics,
plens d’imatges tòpiques i recurrents,
però amb paraules plenes de veritat
i d’amor
no correspost
i que ni tan sols s’entén.
S’han eixugat els contes de la meva gola,
però no les llàgrimes
que cada nit et ploren,
encara que a tu no t’importi,
encara que ni tan sols ho sospitis.
Tornar al mateix lloc,
al buit d’una abraçada
que no hi és,
a uns petons que no puc tenir,
als moments en que la vida
era fàcil,
o ho semblava,
quan podíem abraçar Europa amb braços de ferro,
acariciar-nos a Munic
i despertar a Amsterdam.
Tornar a un lloc que et vas endur amb tu
o que no existia.