S'ha trencat el blau - XXV

Plorar,
cada nit, encara
en el silenci d’una poesia
que no llegirà ningú.
Plorar en un record
que no puc compartir amb ningú,
o que es troba amagat
a una capsa de cartró,
a un magatzem ple de pols.
Plorar
en la buidor de no sentir res
o de sentir i no saber-se correspost.
Plorar per moments imaginats
que varem viure.
Plorar melodies
i plorar la gran derrota
que vols que no sembli tal.
Plorar els teus braços,
les teves paraules boniques
i les teves mentides.
Plorar les ganes devomitar
que vaig sentir aquella nit
de la Mercé.