S'ha trencat el blau - XXIX

No sé no estimar-te,
ni deixar de buscar la teva mirada als miralls.
No sé allunyar-me de mi,
ni sé deixar de lluitar per tu.
No sé odiar-te,
ni sé esborrar-te de la meva vida.
No sé deixar de preocupar-me per tu,
ni sé abandonar els somnis en una caixa.
No sé no abraçar-te cada cop que et veig,
ni sé mantenir converses insulses quan parlem.
No sé no estar trist,
ni sé no donar-te la mà quan et tinc al costat.
No sé fer veure que no passa,
ni fer veure que no t’estimo.
No sé no veure’t preciosa,
ni sé deixar de mirar-te.
No sé deixar de somiar amb tu,
ni sé no sentir-me atret per tu.
No sé no enviar-te missatges a la feina per veure com et trobes,
ni sé no veure el blau dels teus ulls.
No sé no escoltar-te,
ni deixar d’explicar-te el que m’importa.
No sé deixar de buscar moments per tenir-te aprop, tot i que em faci mal,
ni sé deixar de creure que t’hauria fet feliç.
No, definitivament,
no sé no estimar-te