S'ha trencat el blau XXIV

Als teus ulls
i als teus somriures,
a les teves paraules
i a les teves rialles,
a les nits que ens esperen
i als segons abans de pensar en tu.
Al vent, que bufa massa fort
i a la teva pell,
quan s’apropa a mi.
A la música, que ens regala moments
i als moments que ens castiguen amb records
per compartir.
A les meves mirades,
quan et miro i no em veus,
quan crec somiar
i tot sembla possible.
A tot arreu on et fas tangible i real,
cada cop que em recuperes una mica
a la vida.
Cada cop que m’ajudes
a tornar al lloc on vaig ser feliç,
encara que ja no existeix.
I als cels que es dibuixen
entre les teves mirades.