S'ha trencat el blau - XI

No surt el Sol
i la foscor de la nit s’ha menjat el mar,
però tanmateix segueix arribant en suaus onades
des d’horitzons invisibles
a tocar del cel.
La Rambla avui torna a ser un riu
que avança lent per morir en aquest negre.
I la platja és un delta
on els cursos d’aigua
es dilueixen.
Per mi serà un punt més de la meva geografia personal,
el lloc de la gran derrota personal,
però ningú sabrà, tret de tú,
que just aquí es va acabar el somni,
Que aquí va retornar la realitat,
entre la foscor i les onades invisibles,
entre el teu blau i el mar,
més desert que mai.